divendres, de setembre 04, 2009

Utopia, Leo Bassi i l’esquerra

Ahir vaig anar al teatre. Leo Bassi. Utopia. Un espectacle ben trenat, molt ben trenat.
Precedit, com sabeu, per la polèmica de les seves representacions a Madrid, resulta difícil d’entendre la raó. Com indica en el prospecte de presentació, “Por haber querido defender los principios de una sociedad laica, en un espectáculo ciertamente bufonesc opero construido sobre una base teórica muy seria, fui víctima de una brutal campanya de oposición por parte de la derecha nacional católica que culminó con el descubrimiento de una bomba en el Teatro Alfil de Madrid a pocos metros de mi camerino”.
Més enllà de l’actitud teatral i bufona, el que diu es caracteritza per la lògica i, potser exagerant una mica, es tracta d’informacions i opinions ben sabudes per la gent mínimament informada. La renúncia dels defensors del lliure mercat als seus principis quan els convé, la mentida mateixa del lliure mercat que essent mercat dista molt de ser lliure; les estafes de Maddof; l’actitud del papa davant les guerres mundials....
Ben mirat, “Utopia” és una crítica a l’esquerra política, que Bassi vincula al terme "progressista", els que miren al futur, i dreta política, que són els "conservadors", els que miren el passat (i sovint a les comissions urbanístiques). Bassi es mostra decebut per l’actitud de l’esquerra, com és també lògic, i intenta situar-se en un nivell de superació. Cal, diu, “sacudir a la izquierda de su sopor”, descobreix el “impresionante vacío de propuestas" i és que “tras la fachada intelectual hay muy poco contenido”. Tota la raó, senyor Leo i ja és hora que la gent "d'esquerres" ho digui.
El millor de tot és l’esperança que mostra en un futur, perqué l'esperança és una condició indispensable per a bastir un món nou. A més a més, en Leo BAssi té una capacitat de connectar amb el públic que podria ser envejable si l'enveja fos una característica de "l'home nou": “Hay que volver a la fuente del pensamiento de izquierdas, rejuvenecer nuestros valores o si no cualquier día descubriremos que hasta los principios de la Ilustración serán puestos en duda por el Nuevo Oscurantismo”. Jo diria que aquests valors ja estan posats en solfa fins i tot des de la cuina de Ferran Adrià (però això ja és un altre post).

Tres qüestions finals.
1. Un moment màgic: quan es transforma en pallasso, en silenci, davant la mirada del telespectador. Màgic i emotiu.
2. Una crítica als editors del prospecte: "Marx i Fourrier", diu. Fourrier? Suposo que es refereixen a Fourier, el pare dels falansteris. No té més importància, però algú podria vincular l’errada a la ignorància, o la deixadesa de l’esquerra, o la manca d'humilitat envers les enciclopèdies.
3.Bassi explica una anècdota meravellosa però força simptomàtica del què és avui l’esquerra, la que no ens identifica. Sortint de Santander va anar a visitar una cova (sensacionals i precioses. Jo vaig visitar "El Castell" i "Les Monedes", si no en falla la memòria). Estaven tancades pel públic, però a Bassi el van reconèixer i les hi van obrir per ell. Apa! I és que entre l’esquerra i la dreta hi ha un nou moviment que és el del rebuig del privilegi, vingui d’on vingui. Rebutjar el privilegi quan són els altres qui els gaudeixen, és fàcil. Tota altra consideració és pura mentida, pur obscurantisme, pura esquerra hipòcrita.
Senyor Bassi, el seu espectable ho té tot. Li sobra, però, el privilegi. Però una flor no fa primavera. Felicitats.

6 comentaris:

adria ha dit...

El problema de vegades és que els pobres es fan socialistes per poder criticar als que ostenten el poder i la riquesa que acostumen a ser de dretes. Però quan els d'esquerres es tornen rics i poderosos s'obliden dels pobres i llavors diuen que no entenen de colors ni de polítiques i que tots som persones. És el dilema dels progres. Tots som d'esquerres fins que ens ofereixen una feina fixa de per vida, una casa i un cotxe. Però per què no hi poden haver luxes d'esquerres? Potser perquè un no es pot fer ric sense ser honrat o esportista o cantant famós...i Leo Bassi és un geni. Encara recordo quan fa engegar un ventilador a Crónicas Marcianas i va llençar merda contra el públic. Genial

Evocacions ha dit...

Dues coses, Adrià.
1. NO estic "totalment en contra del luxe". El privilegi, s'ha de cuidar més, penso. El principal però és la
"veracitat", el fer el que un hom diu que s'ha de fer, més o menys.
2. Leo Bassi va lleçar merda contra el públic? o va llengar MES merda, comtant la que ja llengava el programa. Diguem que en Leo Bassi, el que va fer fou tornar material allò que només era psicològic. Un geni, com bé dius.
Jo penso que tu i jo estem si fa no fa en aquest corrent polític que fins i tot ens molesta que ens diguin d'esquerres perquè els d'esquerres són de dretes.

adria ha dit...

És cert...l'altre dia discutint sobre Manu Chao em van dir que tenia un problema perquè deia que és un burgès reconvertit en cantant "alternatiu" que va d'antisistema però que negocia contractes multimilionaris amb discogràfiques com la Virgin. Potser el nostre problema Albert és que sabem que no existeix l'ésser perfecte i incorruptible fidel a les seves idees i els seus pensaments i (almenys jo) em faig ràbia a mi mateix sabent que si la Cope m'oferís un contracte multimilionari per ser contertulià a las mañanas de la Cope amb el Losantos hi aniria sense pensar-m'ho. O potser no...

Criteri ha dit...

Vaig trobar un llibre al Mercadet de Mollet per un euro que em va colpir. I és en la línea exacta del post anterior. El llibre en qüestió -pendent de comentar perquè és increïble- es diu Artífices del derroche, i on tu dius molt ben intuitivament d'obsolescència ell hi afegeix "planificada" induïda. L'any 1959!
En quant Bassi, com eclèctic tinc poc a dir, espero que algú em demostri que tots els valors de "l'esquerra" són bons i viceversa, deixant de banda la falta de coherència dels polítics d'ambdós bàndols. A Bassi li critico les ganes de ferir, gratuïtes i que essent "d'esquerra" també la critiqui.
Per cert d'esquerres n'hi han la tira.

Ara se m'acut una reflexió -perdó que m'allargo- per demostrar-ho. Pensem en qualsevol filòsof clàssic que admirem: podríem qualficar-lo, a Sòcrates p.e., d'esquerres, o veure'l militant en un partit?

Noctas ha dit...

És un provocador de conciències i això és bo perquè incita al pensament. Surt del típic clixé i no es casa amb ningú. És un home amb una energia destructiva i creativa fora de lo normal. Jo li desitjo el millor i tant d'èxit com li sigui possible....saludus companys!!!

Evocacions ha dit...

Tens raó, Criteri, no tots els valors de l'esquerra són "Bons", per dir-ho així.La dreta, però, sol tenir pitjors. No trobo el llenguatge per a poder explicitar un pensament polític que mantingui la dignitat de les persones. Molt sovint, l'esquerra vol dir fer el mateix, però com que ho faig jo....
Les ganes de ferir de Bassi es poden "perdonar>" en el teatre. Certament, el respecte als altres és un valor "utòpic" que caldria tenir en el sac dels valors de la nova corrent política.
Haurem de parlar de l'obsolescència....
Per cert, Adrià, compliries bé amb el Losan.. i no és gaire complicat se tertulià amb aquesta colla, només has de seguir el fil... Està bé provocar consciències, eh?