dilluns, de febrer 13, 2012

Mas-Colell, Barbeta i Spanair

Bé, el tema ha estat estrella aquests dies. Un tema estrella que s’ha estrellat en la misèria de les reflexions. Vull dir, que reaccionem com un ramat; molt de cos i poc de cap. O no? El govern dels millors, amb el millor economista del món, el senyor Mas-Colell ens diu que van “invertir” 200 milions d’euros en Spanair. Invertir? Però això d’invertir no us sona estrany? Un govern és una empresa privada? Sí és empresa privada, per quina raó s’externalitzen serveis? Com sigui, em crida molt l’atenció alguna circumstància d’aquest tema. Té, com sol dir-se, un aire de família.

1. 200 milions són molts milions en una època en la què se’ns parla de retallades de la despesa pública, i es predica la seva necessitat. Una inversió fallida de 200 milions sembla una important inversió i una important fallida. Ha sortir malament. Per quina raó? Era una inversió segura? Relativament segura? Sí, ja sabem, segur no hi ha res a la vida, però quin era el risc que s’assumia amb la "inversió"? Del zero al 10, quin? Se’ns diu que s’havia de fer, però on són els arguments? On són els arguments de pes?

2. Una inversió d’aquest tipus, qui la fa? El govern, o les persones del govern? Un país, o les persones que governen un país? Quin acord hi havia de la classe política, triada democràticament a les urnes? Existia un cert consens? O no existia?

3. Haurien de tenir una llei (aquesta pregunta va dirigida a aquells que com els tertulians de la ràdio, com el senyor Jordi Barbeta, reclamen una “llei de vaga”, com si fos prioriària en el bullent d'Spanair) que fes que aquest tipus d’inversions fossin avalades personalment? Sí, personalment, perquè ja sabem que quan et jugues els quartos dels altres, en època de retallades especialment, és més fàcil minorar psicològicament els riscos. Ningú voldria governar? No, no... sempre hi ha gent disposada a governar.

4. Si es tracta d’una inversió, com s’ha dit, una inversió de país (de quin país i servint a quins interessos?), quines eren les contraprestacions? Què es podia obtenir? De quans diners parlem? A qui beneficiaria aquests diners? Quans llocs de feina es generarien? Quina riquesa en general i com es distribuiria? Em temo que aquestes dades són importants. I em temo que la resposta no seria gaire popular. Potser no tants llocs de feina com pensem, potser no gaire redistribució en els guanys econòmics. Com sigui, això s’hauria d’explicar. I ja que parlen economistes, haurien de demostrar, perquè no es pressuposa, que actuen com a científics i no pas com a ideòlegs. Però respostes a aquestes preguntes, ni una. Ni dels economistes del govern dels millors, ni dels tertulians, "funcionaris al servei del que hi ha", que són, aquests, precisament els funcionaris que sobren.

5. Si el govern ha de ser una empresa, no caldria externalitzar els càrrecs de President de la Generalitat i dels consellers i altres càrrecs? Perdríem democràcia, però quina democràcia perdríem?

2 comentaris:

Criteri ha dit...

Elque haurien de dir també és quina mena de beneficis, socials , generals esperaven tenir amb Spanair per abocar tans milions.
Per cert les paraules de filtre son un galimaties

Evocacions ha dit...

És que és un galimaties! L'estrany és que no se'xpliqui res i ningú faci la pregunta. Em temo que aquesta és la funció que fan els periodisttes.