dimecres, de març 21, 2012

Foucault i la crítica


Extrec, i pel mateix preu descontextualitzo i tradueixo, unes afirmacions de Michel Foucault. Amb la boca petita ho dic, perquè citar Foucault es retratar-se massa. Però les seves paraules serviran per a, torno a descontextualitzar, sanar-me: “En allò que a vosaltres es refereix (…) no sabeu raonar. Pitjor encara, sou perillosos per a nosaltres i per a vosaltres mateixos, excepte que, com nosaltres, no vulgueu trobar-vos un dia patint una justícia que dorm sota les seves arbitrarietats. També representeu un perill històric. Doncs una justícia té el deure d’interrogar-se sempre sobre si mateixa, tal volta com una societat que tan sols pot viure de la reflexió i de l’acció que exerceix sobre sí mateixa i les llurs institucions”. És per aquesta i altres raons que sempre els dic als meus alumnes que jo he vingut, sobretot, a criticar tot el que pugui. Intentem ser justos, però critiquem. Que criticar, amb arguments, no és fàcil. Que criticar és molt saludable. I que és el primer pas en el canvi i en la transformació.

PD. Inventem un aforisme (no gaire bo): Només molesta la crítica a qui se sent retratat i és per això que no suporta al criticaire.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

La Sombra a cal Noctas diu que ets un pocavergonya, és veritat això? Com que no li dius res...

Sombrero de copa ha dit...

Ara, demostra-ho tu no sols que no ets un robot sinó que no ets un desgraciat com van dient alguns "por ahí".

Criteri ha dit...

Referent a l'aforisme,per exemple quan hom critica un col.lectiu els que s'emprenyen més són els que més mereixen ser criticats. Molt bo i cert.

Evocacions ha dit...

Sens dubte, Criteri.

Juanma ha dit...

Teoria sense praxis? A l'estil "Siempre nos quedarà molestar" de Kortatu?

Insuficient per a mi, poc canviarem sense una pràctica constant, entusiasta, intel·ligent i valenta. Si del que parlavem és canviar alguna cosa.

Efrem ha dit...

m'encanta l'aforisme!