Un tal Juanma intervé, assenyadament, en els comentaris demanant més acció, més praxis, i menys teoria. I la reposta és llarga, llarga i llarga. La teoria sempre il.lumina la pràctica, sempre. Se m'acudeix una cita de Paulo Freire, però la deixem per un altre dia perquè és massa actual. Anem més lluny, anem a Quevedo i actuem com si d'un aforisme es tractés: res d'interpretació. Pura textualitat. Gran Quevedo. Un altre dia la resposta amb Cioran.
Las leyes con que juzgas, vil cohino, [oh Batino! ala versió publicada de Quevedo]
menos bien las estudias que las vendes;
lo que te compran solamente entiendes;
más que Jasón te agrada el Vellocino.
El humano derecho y el divino,
cuando los interpretas, los ofendes,
y al compás que te encoges o la extiendes,
tu mano para el fallo se previno.
No sabes escuchar ruegos baratos,
y sólo quien te da te quita dudas;
No sabes escuchar ruegos baratos,
y sólo quien te da te quita dudas;
no te gobiernan textos, sino tratos.
Pues que de intento y de interés no mudas,
o lávate las manos con Pilatos,
o, con la bolsa, ahórcate con Judas.
Arturo Pérez Reverte (1998). El sol de Breda. Madrid: Alfaguara, p- 58-59.
PD. No fa referència , al comentarista, sinó a la realitat de la pràctica actual, de asuntos falta, com diria Bécquer, de més teoria.
Entrades
2 comentaris:
Em sento lloat per tenir una publicació teva, podríem dir dedicada. És un tema que darrerament poso sobre la taula a molts sopars. Tothom parlem de com solucionar el món, però ningú s'arremanga i s'hi posa. Avui veient un petit reportatge dels iai@flautas una dona (la Mari) ho ha expressat clarament: “A mucha gente no es la hipoteca lo que no les mueve. No les mueve el que se han acomodado. Y es lo que no acaban de entender porque yo pienso que aunque tu tengas una hipoteca y estas trabajando tienes que salir a la calle. Tienes que luchar. Y yo hablo por los míos, ya te digo, yo hablo por los tres que yo tengo. Que sí que hacen pero no. No es lo que corresponde a este momento que es lo que está pasando”
Se que les mevesfonts no són reconegudes com a les que us referiu sovint per aquestes contrades. Però igual que ens fem els humils com a pedagogs dient que també aprenem dels nostres alumnes, jo per la part que em toca(ISO en camí d'educador social) també aprenc de la societat, dels carrers.
Per cert, no se si us imagineu fins a quin punt molesta a la gent que els hi digui que compartint una foto censurada al facebook, està bé, però no és suficient!
El lloat sóc jo, Juanma, de que em llegeixis. EL tema és llarg. Espero poder parlar un dia tranquil.lament. De moment et dic que tens raó però caldrà anar matisant. ültimament tinc poc temps per a dedicar al blog i la resposta és llarga. Aniré dient quelcom. De moment només dir-te que cal anar en comte perquè actuar pot ser per a bé o per a mal i sovint no ssabem destriar cap a on hem anat (Mira, m'ha sortit un aforisme)
Publica un comentari a l'entrada