No hi ha reconciliació

No hi ha reconciliació entre Castella i Catalunya. Mentre els catalans diem “u”, els castellans s’apressen a dir “u-no”.

Els experts de CIU en educació, on són els millors?

Rellegint les notes de Bauman per a un article que estic constuint, em trobo amb una cita molt interessant sobre la burocracia; en certa manera respon a la mania que tinc de destacar la part negativa de l'acció. Hi ha gent, no ho dubteu, que s'estaria millor sense fer res, quietets, perquè cada vegada que es posen a treballar fan una destrossa. O no? Sense formació científica, dedicats només a l'argumentari polític, pensen que tot és igual. La ignorància és aventurera.

“La simple existencia de un cuerpo de expertos en la cuestión judía proporcionó un determinado impulso burocrático a la política nazi. En 1942, cuando ya se estaban produciendo deportaciones y asesinatos en masa, aparecieron decretos prohibiendo a los judíos alemanes que tuvieran animales domésticos, que les cortaran el pelo peluqueros arios y ¡que recibieran la insignia deportiva del Reich! No hacían falta órdenes superiores para que los expertos en la cuestión judía siguieran inventando medidas discriminatorias, lo garantizaba la simple existencia de la función”.BAUMAN, Z. (2008). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur, p. 38-39 (és una cita d'altres). Ondia, com els consellers d'educació! Jodeeeeeer......

Els experts em persegueixen. Aquí, per exemple.

Per una indignació primaveral

El cansament de la primavera. La primavera és per a animar-se, un moment per a deixar que la vida esdevingui realment líquida i ho envaeixi tot, com la insolidaritat i l'estupidesa política. La primavera és la vida, és el maig francés, la primavera de Praga, el 15-M,  la primavera àrab i alguna amiga ja oblidada. Jo, en canvi, a la primavera em sento envaït de la nostàlgia del vent de la tarda de maig. Al capdavall  "Som habitants d'un món en descomposició que és, com sabem, el nostre destí". I és potser per la primavera que els únics que oloren bé en aquest món en descomposició són els indignats; la resta, quin contrasentit, s'haurien de rentar el cervell: quina aporia, quina aporia.

Prediccions per al 2012 (Educació)

L'educació.

Predicció 1. Eliminació de la idea de la importància d’estudiar a la Universitat. Prèviament s’apujaran molt i molt les taxes per tal de convèncer els escèptics, i pobres, de la inutilitat dels estudis universitaris. Aquesta és la manera clàssica en què les classes benestants s’han reservat els millors llocs de feina. Funciona, i el que funciona no cal canviar-ho.

La primera predicció ja s'ha acomplert. Com sigui, la pujada de taxes no s'aturarà aquí. Continuarà.

Predicció 2. Instauració d'una taxa de serveis contractats en Escoles Bressol, per trams. Portar els infants a l’escola bressol costarà un preu bàsic. Cada servei suplementari s’haurà de pagar a part. Canvi de bolquers vol la senyora? 10 euros; treure els mocs vol el senyor? 3 euros més. Vol que li diem pel nom o bé pel número? Pel nom? 2 euros. Vol escola amb activitats o sense? Matí i tarda, o només matí? 30 euros. Les famílies més humils, quan ho necessitin i s'ho puguin permetre, contractaran el bàsic. La igualtat d’oportunitats se’n ressentirà. Cava i coca. Per les classes altes serà una bicoca.