"(...) los sindicatos (...) eliminando toda forma de propiedad o apropiación se vuelven propietarios privados, ya no del capital sino del proletariado" Bernard Henry-Levy. (1978). La Barbarie con rostro humano. Barcelona: Monte Avila Editores, p. 81
Per desgràcia aquesta és l'essència que comparteixen aquells que es pretenen alternativa. Al capdavall, la mentida per norma, l'explotació per sistema.
Entrades
2 comentaris:
Aquests serien els sindicats que més radicalment pretenguessin complir amb la tradició, els altres (la majoria) en tenen prou de fer la gara-gara als empresaris.
Perdona, David, se m'havia passat el comentari. Els sindicats s'han fet pedra en l'aigua.
Publica un comentari a l'entrada