dijous, de desembre 05, 2013

Tot el que vols saber sobre PISA i que no t'estan explicant

Repeteixo el que vaig esciure fa una temporada
Per a fer aquests comentaris segueixo GIMENO SACRISTÀN, J. (2011): “Lo que descubren y encubren los informes: PISA como ejemplo”. Cuadernos de Pedagogía, num. 413, juny de 2011. És a dir, a "lomos de gigantes".

PISA (Programa para la Evaluación Internacional de Alumnos) és un informe d’avaluació realitzat per l’OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico) 
PISA, con qualsevol informe, té un valor fonamental i democràtic. No només serveix als governs per a prendre decisions (un fet que sembla que tothom pensa que és el més important) sinó que també ajuda a formar l'opinió del ciutadà. Greu seria, per tant, qualsevol voluntat de fer trampes perquè seria un parany a la democràcia, una ensarronada al ciutadà. Greu, greu, greu. D’aquestes insídies en vam tenir força experiència durant quaranta anys. En una democràcia, la informació no democràtica, aquella que no s’ofereix per tal que la ciutadania (no) pugui tenir una opinió clara i distinta, cartesiana, és un fet èticament molt punible. Ja, ja sabem que als polítics que tenim els importa només la llei i les eleccions. Quan diem punible parlem d'ètica, d'ètica democràtica. De res serveix si un hom ha estat empresonat per lluitar pels valors democràtics en un sistema dictatorial si, quan ha tingut la oportunitat de practicar la democràcia, l’ha traït. Les trampes possibles en l’informe PISA són greus si han existit i vergonyoses sí han estat errades. O, sabent que estratagema és un sinònim de trampa, greu és si ha estat estratagema. Perquè no tot s'hi val. Deixem-ho estar. La història no els jutjarà.
La qualitat dels sistemes educatius no són fruit de les polítiques puntuals sinó que responen a altres factors entre els quals, clar, estan les polítiques. Cap factor per sí mateix genera la qualitat. El Tot és superior a les parts, però han d’haver parts. Les parts a Espanya també són les Comunitats Autònomes que presenten profundes diferències en el factor de la comprensió lectora, unes diferències que no responen al color polític de l’Autonomia. Vaja, que s’està fent igual de malament o de bé a tot arreu: al capdavall les diferències venen explicades, com ja sabien des de temps immemorials els que estudiem la sociologia de l’educació, de l’ambient familiar, coincident en gran mesura amb la classe social. Hi ha, però, moltes maneres de maquillar-ho, com veurem. Mentrestant ens anem fotent dels comentaris dels polítics i dels escriuradors de pallassades.
La primera crítica a PISA és que la comprensió lectora és un dels factors més avaluats, però en les escoles se segueix donant poca importància a la lectura. Biblioteques escasses, sense importància, sense inversió pública, sense control... Els comentaristes ni tant sols s'han preocupat d'aquest aspecte. Els periodistes, on són?
Realment algú pot pensar que valorar la Comprensió lectora implica valorar la competència lingüística? On és la comprensió oral, i l’expressió oral i l’escrita? 
La segona crítica. PISA delimita un concepte restringit d’educació; no és un dogma, no és neutral, és millorable, es fica en territoris molt discutibles, no és fàcil extreure conseqüències pràctiques, descobreix la sopa d’all, “propaga la idea de que en la educación sólo cuenta lo tangible, tiene un sesgo pedagógico, és una evaluación entre otras posibles y necesarias...” p. 77
La tercera crítica. Molt ens temem que s'utilitza PISA per a argumentar unes mesures polítiques educatives molt discutibles. És, per tant, una estratagema. Tradicionalment, el Departament d'Educació actua molt més com a polític que com a pedagògic. El que interessa és polític, no pedagògic. I clar, al final, la manca de civisme és un bon resultat de les polítiques escolars, per exemple. Podem ser neoliberals i parlar de la responsabilitat de la família, que la té, clar que la té, però l'escola, on els nens i nenes passem una més que bona part del dia, per no dir el dia sencer, ha de tenir la funció compensadora o no?

Continuarà (clar que continuarà)