Mentre tothom està exclusivament preocupat per la independència (quin esclavisme, favor o en contra), les màquines del consum ens estan fent fora de les nostres vides. Les de dretes i, ai, quina desgràcia!, també les d'esquerres.
dimarts, de juliol 25, 2017
dissabte, de juliol 22, 2017
Pedagogia póvera
La pedagogia 'povera': una pedagogia del reciclatge
En aquest article presentem una nova forma d’entendre la pedagogia inspirada en l’art povera (1967): la pedagogia povera. És una pedagogia del reciclatge, líquida, de les veritats en plural, de l’experiència no planificada, antidogmàtica, marginal i mutant. Amb un peu a la postmodernitat, es centra en l’idea d’emancipació defugint, però, els enfocaments de les pedagogies oficials, materialistes o positivistes... i s’allunya especialment dels «emancipadorismes dogmàtics» que situen la llibertat i la igualtat com a «punt d’arribada».
dimecres, de juliol 19, 2017
intelligentsia
"La intelligentsia es la galería de espejos del poder". Per qui no ho sàpiga Panfletos y escritos de la Internacional Situacionista.
A veure si els que es pensen que són d'esquerres se n'adonen que hem sortit del segle XIX. Ni que sigui una mica tard.
0 respostes0 retuitsA 0 els agrada
Etiquetes de comentaris:
Educació,
Neoliberals d'amagatotis
dissabte, de juliol 08, 2017
Transformadors socials
Estic preparant un
treball sobre el maig francès. Llegeixo, en un lloc qualsevol, que a alguns els
agrada el maig del 68 per a "extreure lliçons
d’una experiència de transformació social que a molts activistes d’avui ens
agradaria viure”. Aquest activisme és, clarament, la societat de l’espectacle,
la societat dels que juguen a ser revolucionaris. Ho trasnsformen tot, menys el seu dogmatisme. I si en les idees són clarament alternatius, en elc comportament... A més a més, algú afirma: “(...)
i aquesta vegada sí, aprofitant les oportunitats revolucionàries”. Aix!, mon
dieu!, aquests revolucionaris de pa sucat amb oli que foren, precisament, els
que ni ahir ni avui van entendre el significat d’un moviment que no tenia com a
finalitat la transformació social, sinó, pareu bé les orelles, la transformació
de la vida quotidiana, la vida que no sabeu viure i a la qual, vosaltres, com la drta més reaccionaria, esteu posant cada vegada més dificultats per podeu-la viure en llibertat. Quants activistes d’ahir van
impedir la transformació és una dada que resta en el desconeixement, tant o més,
com quants dels que estan transformant el món avui l’estant fent en la direcció
de la justícia social. Del que pensen que és la justícia al que potser és, hi
ha un camí per recórrer. Però no els importa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)