Transformadors socials

Estic preparant un treball sobre el maig francès. Llegeixo, en un lloc qualsevol, que a alguns els agrada el maig del 68 per a "extreure lliçons d’una experiència de transformació social que a molts activistes d’avui ens agradaria viure”. Aquest activisme és, clarament, la societat de l’espectacle, la societat dels que juguen a ser revolucionaris. Ho trasnsformen tot, menys el seu dogmatisme. I si en les idees són clarament alternatius, en elc comportament... A més a més, algú afirma: “(...) i aquesta vegada sí, aprofitant les oportunitats revolucionàries”. Aix!, mon dieu!, aquests revolucionaris de pa sucat amb oli que foren, precisament, els que ni ahir ni avui van entendre el significat d’un moviment que no tenia com a finalitat la transformació social, sinó, pareu bé les orelles, la transformació de la vida quotidiana, la vida que no sabeu viure i a la qual, vosaltres, com la drta més reaccionaria, esteu posant cada vegada més dificultats per podeu-la viure en llibertat. Quants activistes d’ahir van impedir la transformació és una dada que resta en el desconeixement, tant o més, com quants dels que estan transformant el món avui l’estant fent en la direcció de la justícia social. Del que pensen que és la justícia al que potser és, hi ha un camí per recórrer. Però no els importa.