“Quan es treballa es pateix i no es té temps de pensar...” Levi, Si això és un home, p. 73
Com, aleshores, refiar-te de tots aquells que no paren de treballar? La única revolució possible és la que t'allunyi dels que treballen més del compte.
Continuant amb l'organització de la feina, entre cants, senyeres i punts en l'aire, no puc escriure allò que voldria. Acudeixo, doncs, als aforismes. ÚIltimament m'he fet més independentista, la veritat, però és que veig venir una independència a uns país de dependents (de botiga i de psicologia). No es pot tenir tot.
Treballar és una forma de guanyar-se la vida; entregar-se a la feina és una manera de perdre-la.