Aquests dies m'he barallat amb un article sobre l'anarquisme. Molt descriptiu. Una feina que no m'agrada gaire. M'estimo més la polèmica. De passada, he escrit un article sobre Ferrer i Guàrdia, que ja és, crec, més interessant. Ara preparo un parell de comunicacions sobre la influència d'Alemanya a Catalunya. Ciutadania, per una banda, i esperit nacional, per l'altra. Per això us deixo un aforisme, també propi, sobre Eugeni d'Ors. La vida del professor associat és així: aprofitant els espais de "no treball". Viuré les vacances, però. No patiu. Intentaré mantenir el blog.
Eugeni d’Ors, ni va ser tan geni ni tan d’or.
Entrades
2 comentaris:
Casualment estic començant el Glosari, que el vaig treure gratis d'una biblioteca perquè el llençaven per "obsolet". Tot i que té aspectes que no hi estarem d'acord has de reconèixer que era un gran polígraf -es diu així?- per tant com sabia.¨
La frase -ors-geni-, sobretot pel seu aspecte formal, és d'aquelles que m'agradaria haver fet jo. Fantàstica
Òbviament, d'Ors m'agrada. En molts aspectes no sintonitzo, però el fet d'estar d'acord o no no ha de ser mai la raó per la qual un autor t'agradi o no. El glossari peermet pensar molt, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada