dimecres, de juliol 22, 2009

Eugeni d’Ors

Aquests dies m'he barallat amb un article sobre l'anarquisme. Molt descriptiu. Una feina que no m'agrada gaire. M'estimo més la polèmica. De passada, he escrit un article sobre Ferrer i Guàrdia, que ja és, crec, més interessant. Ara preparo un parell de comunicacions sobre la influència d'Alemanya a Catalunya. Ciutadania, per una banda, i esperit nacional, per l'altra. Per això us deixo un aforisme, també propi, sobre Eugeni d'Ors. La vida del professor associat és així: aprofitant els espais de "no treball". Viuré les vacances, però. No patiu. Intentaré mantenir el blog.
Eugeni d’Ors, ni va ser tan geni ni tan d’or.

2 comentaris:

Criteri ha dit...

Casualment estic començant el Glosari, que el vaig treure gratis d'una biblioteca perquè el llençaven per "obsolet". Tot i que té aspectes que no hi estarem d'acord has de reconèixer que era un gran polígraf -es diu així?- per tant com sabia.¨

La frase -ors-geni-, sobretot pel seu aspecte formal, és d'aquelles que m'agradaria haver fet jo. Fantàstica

Evocacions ha dit...

Òbviament, d'Ors m'agrada. En molts aspectes no sintonitzo, però el fet d'estar d'acord o no no ha de ser mai la raó per la qual un autor t'agradi o no. El glossari peermet pensar molt, la veritat.