diumenge, de maig 02, 2010

Els primers amors

De vegades sembla que els primers amors siguin com un instrument musical que sonés millor quan menys saps tocar-lo.

18 comentaris:

Brian ha dit...

Jo crec que no, que els instruments sonen millor com més be es saben tocar (Casals, Ashkenazy, Larrocha, Ray Charles, Louis Armstrong...). Sobre els primers amors ja no n'estaria tan segur... :)

Per cert, tinc un nou bloc (ja saps, no me'n vaig sortir amb el coi de Vic)

Criteri ha dit...

Havia entès "sona", però dient sonés jo la trobo una bona metàfora, una mica per a pensar, això só.

TxesSski... ha dit...

Ja ho has dit "sembla", no ho és, però ho sembla, perque amb la ignorància de no saber-lo tocar, et submergeixes en un món nou amb l'adrenalina que aixó comporta, la il·lusió...i, a la vegada ignores també les comlpexitats d'aquest! Per un cantó una sort, per l'altre una incapacitat de fer molodies realment boniques!

Anònim ha dit...

Perdón Evo, con la que está cayendo y Nos en estas tesituras???

Alipori ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Alipori ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Evocacions ha dit...

Brian, el teu comentari va en la línia del pensament. Precisament com els instruments sonen millor quan més els saps tocar, sorprén que els primers amors de vegades funcionin molt bé (o es recordi que han funcionat molt bé).
Cruteri, tu l'has entès així.
Anònim, està caient una ben grossa, però a la vida hi ha de tot i ara toca parlar de qüestions diverses. De fet, penso que si tothom estiguéssim més per qüestions humanes la política seria millor.
Alipori, alias el neurona, vas per mal camí. Quan et treguis la ESO torna.

Evocacions ha dit...

PErdona TxesSski.., me n'havia oblidat! I precisament és un gran comentari! "incapacitat de fer molodies realment boniques", això està bé.

Alipori ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Evocacions ha dit...

Vaja, veig que la "brometa" teva, neuroneta, t'ha sortit careta perquè t'ha fet mal el meu comentari. ës normal: qui no vulgui pols que no vagi a l'era, maco. Ara amenaçar-me.... Em pegaràs amb una neuroneta o amb dues?

Criteri ha dit...

Ja sé que hom s'estranya que no esborri alguns comentaris. He donat màniga ampla, perquè alguna gent es digués lo que sentia -expressions si més no sinceríssimes. Òbviament -i no sé que t'ha dit l'Alipori- ja s'ha pogut desfogar tothom i començare també a passar tissora.

Evocacions ha dit...

El problema és que el tal Alipori insulta gratuïtament i no ho puc permetre. També m'ha dit que jo he usurpat el seu nick (jo que he estat a Fés, Marroc, fins ahir mateix). QUe perdré la feina (suposo que als 65 anys, com tothom), jo, que m'ho curro tot el que puc i em permet la meva salut. Etc. Puc permetre, i permeto, totes les disquisicions socials, filosòfiques, culturals, etc, que es vulgui, però no prendre la paraula només per a fer atacs personals sense relació amb el tema. A classe, permeto dir tot, excepte insultar els altres o fer atacas personals. No he comentat al teu blog perquè he vist que hi havia marro, no per ganes.

1 ha dit...

Una persona seria y conb dos "ous" si señor Evo, lo demás son "meaduras" fora de tiesto. Estic amb tu. Una abraçada.

JB.

Anònim ha dit...

Aprende Criteri de como manejar una situación para mantener la calma, la seriedad, y sobre todo la confianza de los "demas". A veces en nombre de una libertad cortoplacista y una euforia muy del momento , ello puede arrastrar a destruir toda una serie de futuros campos de trabajo. O bien entrar en una dinámica bajo cuerda de los inclitos "susodichos" para un futuro de grandeza literaria muy poco clara. Caer en el arroyo de las "lindezas" baerriobajeras puede llevar a un "lumpensocial" sin alternativa ni trabajo serio. En todo caso, es tu libertad y tu casa virtual. A la que por supuesto no voy a ir mas.

Seguidor ha dit...

¿Y quién echaba leña al fuego eh? (para los dos anteriores comentaristas)

Evocacions ha dit...

Anònim: torna a Can criteri: un blog interessant, sincer, original, respectuós. ^recisament el "problema" d'en criteri és la seva capacitat de respecte. Torna. Torna i torna. S'equivoca? qui, no. Pel que sigui uns ítems maleducats, incults, barroers, ens vigilen, perquè no tenen res a aportar, res de res de res de res, excepte l'insult. Torna a Can Criteri i disfruta, perquè cvan criteri som tots; i tu el primer.
Per cert, 1, gràcies pel teu comentari, saps que t'aprecio més enllà dels dogmàtics, doctrinaris i altres tipologies. Tens molts defectes, com jo, ja n'aprendrem, perquè volem i tenim ganes: moderat.

Evocacions ha dit...

Tens raó, Jose. Hi ha gent que només es dedica a faltar al respecte. De totes maneres, a Criteri fas una referència a Brian que li pot sentar malament, i no és necessari. Les aigües tornaran a anar pel riu.

Ferrer i Guàrdia ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.