Aforisme 413:
Era tan envejós que el dia que anà a un enterrament es morí.
PD. No cal dir que l'enveja és un dels gran defectes que tenim les persones i sol ser proporcinal a l'ego.
MEMORIA, VACUNA CONTRA EL POPULISME
Fa 7 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
molt bo!
Anava a dir el mateix del Quim! Així doncs l'enveja mata. I si que sol ser proporcional però a l'inversa no? Vull dir jo de petita era una nena super envejosa, però sense gota d'autoestima ni ego. Ara és a l'inversa, res em fa enveja i em tinc en més bona consideració.
Gràcies, Quim!. Escriure aforismes és una de les meves dèries. Va molt amb el meu caràcter i que, a vegades, fa que caigui malament: sóc sentenciós.
Laura, la postdata era per afegir alguna cosa; palla. Segurament no hi ha relació determinista entre ego i envejop. Pots tenir un ego molt gran i molta enveja, precisament per no suportar un millor que tu, també a l'inrevés.
És molt cert pero només si ens referint a l'ego dolent. Repetint a V. Puig i resumit: hi ha un ego bo i desprès, i tots els homes de bona voluntat ho patim a vegades, que si és per dogmatitzar sobre una cosa que "saps" que és bona, doncs no està mal. S'entén més o menys.
Ah!, Criteri! Si poguessim estar segurs del tot de que una cosa és bona... però em sembla que no, que no, del tot, vull dir.
És cert Evo. Lo que més aviat volia dir és "quan saps que una cosa és certa"
Publica un comentari a l'entrada