Bé, l'usdefruit de la vida i la propietat del món em temo que ens l'han gravat a foc en l'imaginari els d'El Llibre. Difícil sostreure's al reflex condicionat.
M'ha agradat aquesta! ara bé, si haguéssim claudicat davant el risc de les noves tecnologies, ara viuriem sobre els arbres, la qual cosa seria molt millor que viure com vivim els humans, deprimits i davant un ordinador. No és només l'energia nuclear...¿o et penses que un dia no durem un chip al cervell i ens convertirem en ciborgs? un saludu
La sentència m'ha agradat, però jo diria que de la nostre vida tampoc en som del tot propietaris. Com diu el paio del coll blanc (¿com es deu dir "alzacuello" en català?) als enterraments de les pel·lícules americanes: "el Senyor ens la dona i el Senyor ens la pren" (aneu a saber qui deu ser aquest senyor tant peculiar).
Brian, es diu "collet". No t'ho creuràs però ahir veient un llibre vaig pensar en tu: Las mentiras de los científicos...o així. No dic que diguis mentides. Més aviat te les creus:) Ja és això Psico, ens deixa el pis i el destrossem i fem les nostres necessitats pels corredors.
Clídice, tens raó, per això ho dic: cal fer l'esforç de saber que aquí estem de pas. Noctas, vida meva, no confonguem les NNTT amb les nuclears... Penso que hem de ser més llestos. Ja vaig llegir el teu post sobre el tema. Criteri, ja saps: nuclears, no gràcies. Certament, Brian, certament. No som absolutament propietaris de la nostra vida, però sí usufructuaris del món (paraula que,per cert, no he mirat si és correcta en català). Fa temps, Psico, que el propietari s'està cansant. Esperem que no sigui tard perquè em temo que ens queda una mica de camí abans de dir... no anem bé.
8 comentaris:
Bé, l'usdefruit de la vida i la propietat del món em temo que ens l'han gravat a foc en l'imaginari els d'El Llibre. Difícil sostreure's al reflex condicionat.
M'ha agradat aquesta! ara bé, si haguéssim claudicat davant el risc de les noves tecnologies, ara viuriem sobre els arbres, la qual cosa seria molt millor que viure com vivim els humans, deprimits i davant un ordinador. No és només l'energia nuclear...¿o et penses que un dia no durem un chip al cervell i ens convertirem en ciborgs? un saludu
Només puc dir: Rechapeau!
Noctas,entre viure sobre un arbre o la possibilitat de fer-ho sota un refugi atòmic,l'home és incapaç de trobar el terme mig.
La sentència m'ha agradat, però jo diria que de la nostre vida tampoc en som del tot propietaris. Com diu el paio del coll blanc (¿com es deu dir "alzacuello" en català?) als enterraments de les pel·lícules americanes: "el Senyor ens la dona i el Senyor ens la pren" (aneu a saber qui deu ser aquest senyor tant peculiar).
M'agrada molt aquesta reflexió! Em sembla que el propietari s'està cansant dels inquilins i ens fotarà fora...
Brian, es diu "collet". No t'ho creuràs però ahir veient un llibre vaig pensar en tu: Las mentiras de los científicos...o així. No dic que diguis mentides. Més aviat te les creus:)
Ja és això Psico, ens deixa el pis i el destrossem i fem les nostres necessitats pels corredors.
Clídice, tens raó, per això ho dic: cal fer l'esforç de saber que aquí estem de pas.
Noctas, vida meva, no confonguem les NNTT amb les nuclears... Penso que hem de ser més llestos. Ja vaig llegir el teu post sobre el tema.
Criteri, ja saps: nuclears, no gràcies.
Certament, Brian, certament. No som absolutament propietaris de la nostra vida, però sí usufructuaris del món (paraula que,per cert, no he mirat si és correcta en català).
Fa temps, Psico, que el propietari s'està cansant. Esperem que no sigui tard perquè em temo que ens queda una mica de camí abans de dir... no anem bé.
[3. usufructuari -ària
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Dret. Administració
Persona que té l'usdefruit d'una cosa. [...]
]
de res :P
Publica un comentari a l'entrada