La crítica setena. Gimeno Sacristán (mai un article m’ha semblat tan útil) enumera alguns efectes col·laterals de PISA. I són importants.Les qualificacions dels professors no són tan fiables com les proves externes. Matrix. Les proves realitzades pels professors són proves « reals » basades en alumnes « reals » i en uns estudis « reals »però no són el suficientment « reals » per a considerar-les « reals ». Sí ho són, com indica Gimeno Sacristán, per a valorar el fracàs escolar, paradoxalment.
PISA obliga al professorat a abandonar la seva adequació a l’alumnat “real” amb unes possibilitats i contextos socials “reals” per a adequar-los a PISA-Matrix. "No deja de ser una curiosa, fàcil, barata, manipuladora y perversa manera de entender la formación del professorado" p. 79. Doncs, moltes gràcies mestre. Moltes gràcies perquè hi ha molta gent que no s'entera de què va això de l'escola i vostè fa una contribució espectacular. Miri, senyor catedràtic: aquest article m'apassiona. M'apassiona perquè vostè, que ja té uns anyets de vida i de docència, dona una lliçó d'amor a la professió i d'independència de criteri. D'amor a la professió la donen molts professionals; però d'independència de criteri, no; és més, vostè marca un camí a tots els publicallibres de tres al quart que només tenen interès en dir el que cal dir per ser convidat. A això Althusser, què no és sant de la meva devoció ni de la seva, l'anomenava Aparells Ideològics de l'Estat. Deixin, simplement, donar-li a vostè les gràcies, i, ara que s'han prohibit els toros, deixim anomenar-lo "mestre". Si pot ser, no deixi vostè mai la Universitat, nio molt menys els llibres, malgrat no siguin bestsellers. Hi ha vida més enllà del mercat.
La crítica vuitena. Del dit es desprèn que els polítics no confien en el professorat i, clar, com podem respondre a l’ensenyament “real” si se’ns demana una tasca “política-matrix”. I aquí m’enredo amb un altre aforisme: “Quan l’educació és un problema pels polítics, la política és el problema de l’educació”. Jo, també us ho dic, en la meva pràctica diària m’he trobat amb professors i professores amb cara, però la majoria és gent preocupada pels seus alumnes i l’educació. Ës més, la meva crítica als meus companys és que són massa oficialistes, és a dir, que si tinguessin més cultura educativa, més sociologia i menys psicologia, l’educació milloraria molt. Cal allunyar-se de la pedagogia oficial que és, al capdavall, una política interessada.
Continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada