Rellegint les notes de Bauman per a un article que estic constuint, em trobo amb una cita molt interessant sobre la burocracia; en certa manera respon a la mania que tinc de destacar la part negativa de l'acció. Hi ha gent, no ho dubteu, que s'estaria millor sense fer res, quietets, perquè cada vegada que es posen a treballar fan una destrossa. O no? Sense formació científica, dedicats només a l'argumentari polític, pensen que tot és igual. La ignorància és aventurera.
“La simple existencia de un cuerpo de expertos en la cuestión judía proporcionó un determinado impulso burocrático a la política nazi. En 1942, cuando ya se estaban produciendo deportaciones y asesinatos en masa, aparecieron decretos prohibiendo a los judíos alemanes que tuvieran animales domésticos, que les cortaran el pelo peluqueros arios y ¡que recibieran la insignia deportiva del Reich! No hacían falta órdenes superiores para que los expertos en la cuestión judía siguieran inventando medidas discriminatorias, lo garantizaba la simple existencia de la función”.BAUMAN, Z. (2008). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur, p. 38-39 (és una cita d'altres). Ondia, com els consellers d'educació! Jodeeeeeer......
Els experts em persegueixen. Aquí, per exemple.
Entrades
5 comentaris:
uf! anava a dir ... però no, millor ho deixo córrer. És que això de batallar amb savis sempre m'acaba esgotant. :(
Espero no haver-te molestat, Clidice (Des de la meva posició és fàcil opinar...) M'interessa saber si no estàs d'acord. Prometo no discutir, però és un tema que estic "treballant" i voldria fer-ho el millor possible.
Ui, no, disculpa. Res a veure amb tu i el que dius, que em sembla perfecte. Senzillament que, rere l'experiència com a regidora, després de conflictes greus en la comunitat educativa del meu poble (no sóc regidora d'ensenyament, però m'hi he vist involucrada a petició d'algunes escoles), he descobert formes i idees que m'han sorprès negativament, de tal manera que estic revisant constantment la meva opinió al respecte.
D'altra banda no hi veig cap problema en discutir, l'intercanvi d'opinions discrepants, no veig que hagi de ser cap problema. El teu blog m'agrada molt, que no sempre estiguem d'acord em sembla la mar de normal, no?
Sé que sembla estrany, Clídice, però amb la gent que respecto intento no publicar res que els pugui molestar (excepte les prediccions, que són sagrades): per a mi el respecte està per sobre de tota altra consideració. Sé que ets regidora, però no sé el partit (i m'és igual) perque em decantaria pel teu, si ho sabés. Que sàpigues, de totes maneres, que amb els meus alumnes sempre els faig la diferència entre la crítica(teòrica) del que ha de ser i l'acció (pràctica) del que es pot fer en un moment determinat des de l'acció de govern. Estic segur que, essent com ets, seràs poc superable ( en la pràctica) i criticada (en la teoria).
Gràcies, ets molt amable. No em molesta la crítica, fins i tot l'insult i l'ofensa em semblen legítims, perquè l'opinió és lliure. L'únic que tinc clar és que cada matí, quan em miri al mirall no m'ha de caure la cara de vergonya. I tal dia farà un any :)
Publica un comentari a l'entrada