divendres, de juny 01, 2012

Signatura amb personalitat

L'altre dia, al dentista, el fillet practicava la signatura que haurà de tenir. Vaig recordar quan jo mateix assajava la meva, fa una pila d'anys, i vaig explicar-li que amb el temps canvia; de pas -no ho hauria d'haver fet- li vaig interpretar la que estava fent i, en aquell precís instant, inventava una teoria: si quan canviem nosaltres canvia la signatura, si canviem la signatura ens modificarem nosaltres: "escriu el nom més amunt per a tenir més confiança en tu mateix", "La línia aquesta allargar-la més a la dreta per ser més optimista en el futur", "fora la melangia, no perllonguis tant la línia cap avall". Em va ensenyar un filòsof en un sopar a interpretar: se'm dona molt bé. Ja en el cotxe li vaig explicar que havia passat un aforisme i que l'havia caçat:

"Molta gent ha dedicat més temps a inventar-se una signatura amb personalitat que a la personalitat mateixa.Signatura amb personalitat "

4 comentaris:

Criteri ha dit...

Dius bé, ja que hi ha qui diu que canviant l'escriptura, pots millorar la personalitat.

Jo la vaig canviar dues vegades.

Criteri ha dit...

la signatura:)

Clidice ha dit...

Passar d'escriure el nom a fer una signatura il·legible englobada dins un cercle protector, amb inclinació optimista i punt reafirmant. Aquest ha estat l'únic canvi. No m'hi miro massa en la meva, però miro molt la dels altres.

Evocacions ha dit...

Tens raó criteri. A més a més ho vaig veure en un programa de singulars, molt interessant. Flipant, millor dit. El vas veure? Fer teràpia amb la cal.ligrafia.
Bona pràctica, Clídice. Jo quan sé que estic d'algú que en sap, ja me la faig venir com m'interessa. Ës una mena d'hipocresia signatural. Al capdavall, poca cosa més ens queda.