De cop i volta veig que uns dels articles que vaig escriure fa una pila d'anys està entre els 30 més llegits d'enguany de la revista on es va publicar. No sé si està bé o malament perquè fa molt temps que no l'he repassat. Sí recordo que desenvolupava una idea que encara avui l'explico als meus alumnes -al poble on visc està copat per grans intel.lectuals i no hi ha espai per a tan poca cosa, ja m'enteneu- i que em sembla que té sentit. Sempre m'agrada cercar les explicacions i el sentit dels fets i esdeveniments, buscar l'explicació del què passa. Sovint la té i es pot descobrir. Per entreteniment intel.lectual i perquè treballant de professor no em queda altre remei que ser interessant. Intentar-ho, vaja.
No en sóc jo, d'anarquista. No almenys en el sentit actual del terme. Qualsevol es diu avui anarquista. És la forma d'amagar ideologies marxistes caduques i concepcions socials que més que ajudar en el progrès, són pals a les rodes de les solucions. La solució social avui passa per aplicar algunes de les seves idees, precisament. Ja anirem parlant.
Una explicació, per cert, als seguidors del blog. Últimament no escric gaire perquè he estat publicant molt, Ja us en deixaré notícia. Al que anàvem:
Voleu saber quina és la raó per la qual l'anarquisme ha quedat vinculat com una ideologia jove i dels joves?
http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223041
I a sumar.
PD. Tinc més sorpreses
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada