Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informàtica; Neoliberalisme; Escola; Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informàtica; Neoliberalisme; Escola; Educació. Mostrar tots els missatges

dijous, de març 05, 2015

Telèfons, o la primera xorrada la dius i qualsevol consell et secundarà.

Telèfons a l'aula? Una proposta de qui? Quants dels que ho proposen són profes? No estem, clar, contra els telèfons. En tenim un. Guapo. Però a classe anem a fer altres coses per les quals (tots els profes ho sabem, i els alumnes també) el telèfon molesta. Ja posats, pregunto:
1. No podem fer classe de matemàtiques en una oficina de La Caixa?
2. No podem fer dinar en un McDonalds dintre de l'Institut o l'escola?
3. Deixar fumar porros en els grups Z?
4. Posar una màquina escurabutxaques en la sala de castigats?
5. Substituir l'Educació física per Pilates?
6. Educació ètica per un viatge a Andorra?
7. I la política pel club de la comèdia.

Així anem.
Que més els dona. Si els mites són els mentides number uan (escrit des del meu Ifoné)

dissabte, de desembre 24, 2011

L'últim Nadal de veritat

1. La ràbia (continguda, lògicament) de veure al senyor President del govern jurant el càrrec sobre la Bíblia i alhora volent passar les festes religioses als dilluns. La Bíblia sobre la que jurà no la vaig veure, però molt seria més coherent que fos “Camí de servitud” de Hayek ja que és la seva voluntat la que seguirà i no la del Déu del Nou ni l’Antic Testament. Llàstima! Ara trobarem a faltar la religió: els seus excessos ens semblaran poca cosa i les seves bones obres manà. Pere això, novament, a casa hi ha hagut un gran Pessebre.

2. Mentre el govern dels millors (que ningú rigui) es queixa del robatori que pateix per part d’Espanya descompta als funcionaris l’IRPF de la paga extra sense que hagin cobrat la paga extra. I clar, els funcionaris no poden dir que els roba Espanya i els roba Catalunya, perquè, al capdavall, només és un error. Serà que estic llegint Homo Sacer, de Giorgio Agamben, o serà altra cosa, però tinc tota la impressió d’estar en un camp de concentració. Impotent davant la confusió de fet i dret sense cap garantia democràtica. Perquè, si és un delicte, un robatori, no és una errada i si és una errada hauria d’haver conseqüències.

3. Un aforisme: Amb l’ètica del treball, per Sant Esteve el principal eren els canalons; amb l’ètica del consum, són els calerons.

4. Bon Nadal, macos. A veure si els Reis em porten un ordinador (a casa fem Reis. El caga tió és una merda)

diumenge, de gener 30, 2011

Aprenem de Sant Agustí

Si en la tradició catòlica San Agustí havia afirmat "Quita las manos de ti mismo; tratas de construirte y construyes una ruina", avui no podríem corregir-lo. Sí podríem, i convindria, aplicar-lo als polítics en general, i als dedicats a la pedagogia oficial, en particular: "Aparteu les mans de la pedagogia i del món perquè cada acció s'esdevé una bomba atòmica i cada escola una Hiroshima".
PD. Dedicat a tots aquells que ja ara mateix deuen estar pensant en "ordenar" quelcom. Per millorar-lo.

dijous, de gener 27, 2011

La Ley Sinde i la cultura

No és la meva intenció emetre un judici sobre la Llei Sinde. M'acompanya la ignorància, per una banda, i la desgana, per una altra. Però tenia ganes d'expressar el que penso des que vaig sentir un programa a la ràdio, entre fogons i plats, que en parlava. Malparlava. Errava. Crec.
Fa anys, anava al Cineclub Imatges, enamorat com estava d'una noia que també hi anava.Quatre gats. Fassbinder, Tanner, i altres genis m'obligaven a un sobreesforç. Per sort, res de Rossellini. Més tard, amb l'èxit de la proposta, els continguts es suavitzaren i l'assistència es multiplicà per 30. Res d'Antonioni.  L'escot, La naranja mecànica.... D'aquella època em quedà el plaer del cinema i, sobretot, del plaer del cinema els divendres. I, amb la vinguda al món dels nens, dels meus nens, el cineclub es presentà a casa. Tots els divendres, després d'acabada la jornada i la setmana laboral, sessió de cinema. Els germans Marx, Agárrame ese fantasma, El mago de Oz, Indiana Jones, La Guerra de las Galaxies, Ultimatum a la Tierra, El gendarme.... i tantes altres.
1. Primera mentida: Baixar-se pel.lícules d'internet és gratis. No, els usuaris han de pagar religiosament la connexió. Cada mes. Algú es beneficia de les connexions a internet, per tant. No són ells qui haurien de pagar per les descàrregues?
2. Segona mentida: Compartir pel.lícules va contra la cultura. No, tot el contrari. Internet permet accedir sobretot a pel.lícules que són difícils de trobar, poc comercials, quasi oblidades. On trobar les de Lou Costello i Bob Abbott? EL que va contra la cultura és pensar "només" en el benefici.
3. La manera (una forma) d'agafar gust pel cinema és veient cinema. El cinema poc comercial, si a sobre, no és gaire accesible, produirà l'efecte fugida. Cinema espanyol? català? Doncs, deixeu que la gent li prengui el gust. Que puguem tastar. Així fareu millor cinema.
4. La cultura no pot ser només economia. Per això les biblioteques tenen servei de viceoclub (per això i per la crisi de lectura que hi ha; i perquè els polítics només es preocupen de tenir usuaris dels seus mal governats serveis públics)

diumenge, d’octubre 31, 2010

Informàtica i educació? o, millor, El negoci de l'educació?

“A pesar de lo que piensan algunos, el verdadero interés de Internet, respecto al desarrollo de la enseñanza mercantil estriba menos en sus características multimedia que en su capacidad de difusión instantánea a escala planetaria, asociada a un coste marginal casi inexistente. Nada prueba que el libro y el vídeo sean menos eficaces que Internet desde el punto de vista pedagógico, salvo que este último aporta una incontestable dimensión de interactividad. Pero sobre todo, cada libro, cada cassette producida representa un coste de materia prima, de fabricación, de acondicionamiento, de embalaje, de expedición y de difusión que vienen a añadirse a los gastos invertidos en la realización del propio producto pedagógico y que aumentan proporcionalmente el riesgo financiero en caso de ventas escasas. En Internet, nada de eso: una vez puesto a punto el "sitio", su contenido puede ser vendido y revendido a escala mundial sin más gastos (salvo los gastos de las comunicaciones electrónicas, que son por cuenta del comprador) Internet permite así rentabilizar inversiones importantes en la concepción científica, pedagógica y multimedia de productos educativos. Pero esto implica también que, para ser plenamente rentable, el mercado debe ser mundial. Dos organismos internacionales (y varios grupos de presión privados)trabajan activamente en pro de esta "liberalización del mercado mundial de los servicios educativos": la Organización Mundial del Comercio y el Banco Mundial.”

El podeu consultar a Nico Hirtt. Los tres ejes de la mercantilización escolar (I). És una passada que ens ajuda a anar sabent per on naveguem en qüestió d'escola....  No apte per a innocents....