La Ley Sinde i la cultura

No és la meva intenció emetre un judici sobre la Llei Sinde. M'acompanya la ignorància, per una banda, i la desgana, per una altra. Però tenia ganes d'expressar el que penso des que vaig sentir un programa a la ràdio, entre fogons i plats, que en parlava. Malparlava. Errava. Crec.

Fa anys, anava al Cineclub Imatges, enamorat com estava d'una noia que també hi anava.Quatre gats. Fassbinder, Tanner, i altres genis m'obligaven a un sobreesforç. Per sort, res de Rossellini. Més tard, amb l'èxit de la proposta, els continguts es suavitzaren i l'assistència es multiplicà per 30. Res d'Antonioni.  L'escot, La naranja mecànica.... D'aquella època em quedà el plaer del cinema i, sobretot, del plaer del cinema els divendres. I, amb la vinguda al món dels nens, dels meus nens, el cineclub es presentà a casa. Tots els divendres, després d'acabada la jornada i la setmana laboral, sessió de cinema. Els germans Marx, Agárrame ese fantasma, El mago de Oz, Indiana Jones, La Guerra de las Galaxies, Ultimatum a la Tierra, El gendarme.... i tantes altres.

1. Primera mentida: Baixar-se pel.lícules d'internet és gratis. No, els usuaris han de pagar religiosament la connexió. Cada mes. Algú es beneficia de les connexions a internet, per tant. No són ells qui haurien de pagar per les descàrregues?

2. Segona mentida: Compartir pel.lícules va contra la cultura. No, tot el contrari. Internet permet accedir sobretot a pel.lícules que són difícils de trobar, poc comercials, quasi oblidades. On trobar les de Lou Costello i Bob Abbott? EL que va contra la cultura és pensar "només" en el benefici.

3. La manera (una forma) d'agafar gust pel cinema és veient cinema. El cinema poc comercial, si a sobre, no és gaire accesible, produirà l'efecte fugida. Cinema espanyol? català? Doncs, deixeu que la gent li prengui el gust. Que puguem tastar. Així fareu millor cinema.

4. La cultura no pot ser només economia. Per això les biblioteques tenen servei de viceoclub (per això i per la crisi de lectura que hi ha; i perquè els polítics només es preocupen de tenir usuaris dels seus mal governats serveis públics)