Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maig del 68. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maig del 68. Mostrar tots els missatges

dissabte, de juny 15, 2019

Sobre el Maig del 68 i les decepcions

Ara fa una mica més d'un any que vaig participar en un seminari sobre el maig del 68, un tema que havia treballat molt poc. Totes les persones de la meva edat hem viscut, d'una manera o altra, l'esdeveniment, però saber, el que diem saber, sabíem ben poc. A més a més, per poder fer alguna aportació sobre alguna qüestió cal fer un gran viatge. I tenir sort per donar amb alguna clau ja que tothom, si fa no fa, ha anat dient el mateix. Com sigui, entre lectures i converses amb els meus amics, havia donat amb idees prou interessants i, algunes poques, les vaig exposar allà mateix. En acabar la meva intervenció (segons vam dir-me, prou reeixida, sense divagacions i amb hipòesis de treball, fugint de descripcions buides) vaig rebre una decepció que va ser quasi la final, i que no paga la pena explicar. Per quedar bé amb una altra persona, un senyor va quedar malament amb mi.  Tant se val, aquí us deixo l'article que va precedir el seminari, i al que també li manquen moltes idees que ja no vaig poder escriure.

-->

Maig del 68 i la incidència en els discursos pedagògics pobres


-->

dissabte, de setembre 24, 2016

La tele i la revolució

"Un sondeo revela que el 55 por 100 de las personas encuestadas en París están preocupadas por la situación, cuando díez días antes el 49 por 100 de los parisinos apoyaba el movimiento estudiantil. En este momento solo un 2 por 100 de las personas sondeadas se declaran revolucionarias. Entre las causas de este giro en redondo de la opinión cabría señalar, con más peso quizá que la violencia de la noche del 24 de mayo, la huelga de la televisión iniciada ese mismo día". Baynac (2016). Mayo del 68: La revolución de la revolución, p. 300

A aquesta "elit" deuen molts intel.lectuals la seva intelectualitat. Vaja, que molts que no són res no serien ningú sense la publicitat.

dijous, de juny 30, 2011

L'acampada i el maig del 68 en aforismes (19)

Tot té un final, clar. Com l'acampada. La indignació, però, continua. I continua vídua. De polítics que se n'adonin que el moviment els posa contra la paret. No els preocupa perquè no ho veuen. La llei, i els mitjans i la família, i els bancs, i les empreses, i el poderosos, estan amb ells. La moral, però, està amb els indignats.
Avui, per cert, hi havia una columna a La Vanguardia sobre els lemes dels indignats. No era gaire lloador. Tindrà raó el columnista. Esperem una columna sobre el vers "Verde que te quiero verde". Un lloc comú? Una columna a La Vanguardia. Que no és poc. O, depèn com es miri, és massa.

Hi ha mètode en la seva bogeria (Hamlet); hi ha bogeria en els vostres mètodes
En cursiva l'orignal aforisme del maig del 68.

dimecres, de juny 15, 2011

L'acamapda i el maig del 68 en aforismes (13)

Com vaig deixar escrit a Cal Criteri, penso que sobre els indignats no s'està tocant l'essencial. I ja es comença a plegar veles!  Podem anar deixant anar algunes raons sobre la raó que guarden els indignats. Una sobre intel.lectuals (per dir-ho així), blogaires o el que sigui. No ens enganyem, molts dels no indignats estan precisament gelosos dels que estan indignats i per això els ataquen i manipulen. Molts voldríen apropiar-se d'això d'estar indignat perquè és una actitud molt intel.ligent, però, clar, se'ls han avançat i ells només entenen i es mouen pel "mercat". S'ha perdut una oportunitat. De negoci.  Faig un llibre? Penso, quina opinió vendrà més? tal? Doncs, apa, jo penso tal. Patèic. Com no estar indignat?Com no trobar errades en els acampats! Però la qüestió no és si han estat assemblearis o no, si proposen o no (no els toca, d'entrada, proposar; només indignats i, demoment, ja es prou); la qüestió és si hi ha raons o no per estar indignats i dir: si voleu dedicar-vos a la política, a la gestió d'allò públic, volem que ho feu d'una altra manera. Sempre hi haurà voluntaris.
Una amb humor:
L’acció permet superar les divisions i trobar solucions, però difícilment permet superar la pròpia marca i menys encara superar les agulletes

dilluns, de maig 30, 2011

L’acampada i el maig del 68 en aforismes

He estat repassant algun apuntet d'algun tema que faré el curs vinent. Maig del 68. He dit un tema i volia dir un apartat d'un tema. He recollit uns quants aforismes dels que apareixien pels carrers. El gènere aforístic m'agrada molt. Va amb el meu caràcter. A hores d'ara no sé si hi ha relació entre el maig del 68 i els acampats, però he pensat que si ho rumio podré trobar similituds i que serà interessant dedicar una estona. De moment, el que he pensat és dedicar uns dies a "reescriure" alguns dels aforismes que van aparéixer en els murs de Paris i adaptar-los. Aprofito per a dedicar-los als Leibznians, és a dir, a aquells que com Leibniz pensen que vivim en el millor dels móns possibles, perquè només des d'aquesta perspectiva es pot pensar que no tenen raó en les seves reivindicacions. Si no serveix per a res, l'acampada, almenys, com pensaria Cioran, s'ho hauran passat bé. Millor que nosaltres. 

Les parets tenen orelles: els sords sou vosaltres
En cursiva, la part que pertany a l'aforisme original del 68