Com vaig deixar escrit a Cal Criteri, penso que sobre els indignats no s'està tocant l'essencial. I ja es comença a plegar veles! Podem anar deixant anar algunes raons sobre la raó que guarden els indignats. Una sobre intel.lectuals (per dir-ho així), blogaires o el que sigui. No ens enganyem, molts dels no indignats estan precisament gelosos dels que estan indignats i per això els ataquen i manipulen. Molts voldríen apropiar-se d'això d'estar indignat perquè és una actitud molt intel.ligent, però, clar, se'ls han avançat i ells només entenen i es mouen pel "mercat". S'ha perdut una oportunitat. De negoci. Faig un llibre? Penso, quina opinió vendrà més? tal? Doncs, apa, jo penso tal. Patèic. Com no estar indignat?Com no trobar errades en els acampats! Però la qüestió no és si han estat assemblearis o no, si proposen o no (no els toca, d'entrada, proposar; només indignats i, demoment, ja es prou); la qüestió és si hi ha raons o no per estar indignats i dir: si voleu dedicar-vos a la política, a la gestió d'allò públic, volem que ho feu d'una altra manera. Sempre hi haurà voluntaris.
Una amb humor:L’acció permet superar les divisions i trobar solucions, però difícilment permet superar la pròpia marca i menys encara superar les agulletes
Entrades
2 comentaris:
Està clar que ha estat un pastís que no han pogut tastar i això fa mal!!
I tant que fa mal. Molts dels que estan contra els indignats s'han mostrat indignats abans que els indignats. Ser com els altres no ven.
Publica un comentari a l'entrada