dilluns, d’abril 20, 2009

Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit

Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit.

3 comentaris:

adria ha dit...

De vegades els ocells fan cagarades...perdona per la frase tonta Albert però has d'escoltar un grup de Música Collonut que es diu "Els amics de les arts"

http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/

Pengen tots els discos seus internet...ja diràs.

Pel que fa al teu comentari...no sé si hi estic d'acord. Ser qui s'havia de ser? Qui diu què ha de ser cadascú? Un mateix? Llavors no tenim mèrit els que hem decidit al seu moment ser algú?

Criteri ha dit...

Un pensament curt però dens. Crec certament que evolucionar, canviar per a bé és el que té mèrit. Si no volies dir això, ho afegeixo.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Més aviat, Adrià, em referia a la interpretació de criteri: canviar respecte al propi destí, respecte a allò que "t'obliga". Per exemple, jo, colomenc de mena, on hauria de ser?
Enfi, porto uns dies una mica fora del món (dentistes, etc). Ens veiem.