dijous, d’abril 09, 2009

Els matins de Cuní i la democàcia

Avui m’he aixecat i he posat la televisió per a sentir les notícies. M’ha sortit, casualitats de la vida!, el programa del Cuní. He vist que hi havia un senyor, un col·laborador habitual de les tertúlies de la COPE. Altre col·laborador, de qui, quina sort!, desconec el nom ha fet un comentari sobre els anti Bolonya. Es preguntava, i animava la gent a respondre, la raó per la qual aquests nois i noies tenen una tan gran tendència a la brutícia, a no rentar-se els cabells. He sentit llàstima. Llàstima de que pugui existir un programa d’aquesta mena en el qual, en lloc de lluitar per l’entesa social, hom es dedica a generar l’enfrontament mitjançant la falta de respecte a les persones. Davant la pregunta, el somriure dels convidats era molt significatiu. ÉS l'espectable, és el circ. Em sembla que Mònica Terribas és la directora de TV3 i que els col·laboradors del programa els deu seleccionar el Cuní. Aquesta no és la televisió que vull pel meu país. Cuní avisava que la tv està oberta a tothom. Això és la democràcia, clar. Uns de tertulians i altres per telèfon a respondre si es dutxen o no. Molt interessant per a una televisió pública. Prou! Aquesta no és la qüestió, que la qüestió és si cal debatre si els anti Bolonya es dutxen o no, o cal discutir sobre les idees d'aquests joves. Minories són, com sempre, són minories els que se surten del ramat. No cal estar a favor. No és aquesta tampoc la qüestió. Però no parlem de minories, perquè ja sabem que la majoria no té gaire cultura i la ignorància no és bona.
Com que preguntaven per la higiene és que no sabien la resposta; podem recomanar la lectura de Foucault sobre el naixement de la medicina urbana. Casualitats de la vida, el llibre es titula La vida de los hombres infames, casualitat s de la vida. Potser no l’entendran. Poden escriure un comentari a aquest blog, si volen.
PD. Per cert, existeix una higiene dels cossos i una higiene del ànima

4 comentaris:

danie ha dit...

Lastima de estos desatinos del cuni, a mi me parece un buen hombre. Siempre que puedo miro su programa porque es de los pocos que no buscan el marujeo barato como en otras cadenas. Aunque con el tema de bolonia no estoy muy de acuerdo sobre como lo lleva. Entrevistó al chico que esta o estaba en huelga de hambre e intentaba desanimarlo de mala manera.
Pero bueno, para otras cosas es un buen comunicador. Recuerdo un día que estuvo apunto de hacer llorar a Rahola. Creo que fue ese el momento en el que mis dudas respecto a el se dispersaron.
Y no se pq te quejas de la tele... ya sabemos todos hacia donde va, así que no esperes mucho de ella. La información ya no existe. Si me permites, te recomiendo una novela que se llama la penúltima verdad, de p.k. dick... es ciencia ficción, pero como toda la ciencia ficción acaba volviéndose real merece la pena leer una visión tan catastrofista de lo que los medios de comunicación pueden hacernos.

http://www.ciencia-ficcion.com/opinion/op00741.htm

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Siempre a la última, Dani. Lo que pasa es que la cara de ... que tenían los tertulianos me ha indignado. La higiene del alma es importante y en ese sentido muchos no se han duchado nunca. Más que con Cuní (que debe situar los temas en el centro justo de lo democrático y respetuoso) estoy molesto con Mónica Terribas que es la que está al frente de la tv catalana. Por lo demás, me sorprende que las mismas voces estén la Cope y en Els matins. Será por algo´y creo que ese algo perjudica gravemente al nacionalismo assenyat. Si lo hay)

Criteri ha dit...

Jo també pensava que Cuní, gran comunicador, era honest, però com tots he vist que busca la provocació i l'espectacle. Ara hi ha la moda pija que el que no es dutxa cada dia és un guarro -jo ho dec ser- Això d'apel.lar la dutxa per criticar ho va inventar el Sostres, el coneixes? era ell el convidat?
A tall de la tele,per cetr, aviat penjaré una valoració de la tele franquista -mira, ho faré ara abans de penjar el viatge a Londres-

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Clar que coneixo el Sostres (de l'etil de d'Ors i de Pijoan, parlant d'aquests, ja estarà tot parlat. Hi ha gent que anteposa tot a la fama, però no passarà a la posteritat per la seva valúa, crec jo. La qüestió higiènica com a forma de lluita contra les reivindicacions és molt antiga. De fet és la primera forma que adquireix en la repressió. Primitiva, diguem. JO crec que ha de començar a valer quelcom més que el circ. Hi ha d'haver dos tipus de tv. JA et comentaré el teu post