dimarts, d’abril 28, 2009

L'escola de la nostra actualitat

Aquí us deixo un dels aforismes dels que estic més orgullós:

Primer van prohibir portar jocs excepte els dilluns. Després van prohibir portar jocs cap dia. Deixaren, més tard, de fer la rua i disfressar-se el Carnestoltes. La celebració de La Castanyada foren quatre gargots en un paper. Prohibiren jugar a les bales, als cromos, i a la pilota. Les colònies desaparegueren. Desaconsellaren parlar de qüestions que no tocaven. I continuà anomenant-se escola.

divendres, d’abril 24, 2009

Ferrer i Guàrdia, Anselmo Lorenzo i l'Escola Moderna

El proper dilluns dia 27 d'abril es presentarà el llibre homenatge titulat Buenaventura Delgado, pedagogo e historiador, de la col·lecció Homenatges de la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc a les 19 h. a l'Aula-Seminari Alexandre Sanvisens de la seu departamental, edifici de Llevant, 3a planta. La sala és molt petita i em temo que no hi cabrem tots. Ja ho resoldrem. El llibre publicat està molt bé. No crec que tingui gaire difusió, ni tant sols entre els especialistes. No el trobareu a les llibreries fàcilment. La obra està coordinada pel Conrad Vilanou, que és una garantia de feina ben feta.
Malgrat no disposo de gaire temps hi aniré per dues raons. Una, perquè he escrit un article, evidentment polèmic, sobre l'autoria del llibre de l'Escola Moderna. Intentaré penjar-lo d'alguna manera en el blog per si esteu interessats. La teoria ja l'he explicat als meus alumnes d'Història de l'Educació a la Catalunya Contemporània. La idea és que Ferrer i Lorenzo el van confeccionar junts. La segona raó per la qual aniré té relació directa amb el doctor Delgado, doncsva ser professor meu i, malgrat la distància ideològica, que era molta, el guardo un record afectuós com a persona i una gran admiració com investigador. Alguns més d’esquerres podrien aprendre molt d’ell.
Delgado mai va signar llibres per Sant Jordi, però m’enyoro una classe seva sobre l'estudiantat de Salamanca en el seu despatx; potser, és la millor classe a la que he assistit mai. Òbviament no vaig apuntar res i el tema no tenia relació sobre allò del que havia de parlar aquell dia.

dilluns, d’abril 20, 2009

Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit

Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit.

dijous, d’abril 16, 2009

Bon Fes i barca nova

Els meus alumnes van cap a Fes

Viatjar és aprendre a llegir, aixecant un peu, interpretant una lletra, darrera d’un altre peu, després d’una altra lletra. Viatjar és saber ser estranger en la ciutat, és a dir, estranyar-se.
PD. Us trobaré a faltar (sobretot el dimecres per la tarda i el dijous pel matí). Al tanto que a la nit refresca!

diumenge, d’abril 12, 2009

Moderns i ignorants

No podem menysprear allò antic pel fet de pertànyer al passat; fer-ho no ens fa més moderns, que ens fa més incults.

dijous, d’abril 09, 2009

Els matins de Cuní i la democàcia

Avui m’he aixecat i he posat la televisió per a sentir les notícies. M’ha sortit, casualitats de la vida!, el programa del Cuní. He vist que hi havia un senyor, un col·laborador habitual de les tertúlies de la COPE. Altre col·laborador, de qui, quina sort!, desconec el nom ha fet un comentari sobre els anti Bolonya. Es preguntava, i animava la gent a respondre, la raó per la qual aquests nois i noies tenen una tan gran tendència a la brutícia, a no rentar-se els cabells. He sentit llàstima. Llàstima de que pugui existir un programa d’aquesta mena en el qual, en lloc de lluitar per l’entesa social, hom es dedica a generar l’enfrontament mitjançant la falta de respecte a les persones. Davant la pregunta, el somriure dels convidats era molt significatiu. ÉS l'espectable, és el circ. Em sembla que Mònica Terribas és la directora de TV3 i que els col·laboradors del programa els deu seleccionar el Cuní. Aquesta no és la televisió que vull pel meu país. Cuní avisava que la tv està oberta a tothom. Això és la democràcia, clar. Uns de tertulians i altres per telèfon a respondre si es dutxen o no. Molt interessant per a una televisió pública. Prou! Aquesta no és la qüestió, que la qüestió és si cal debatre si els anti Bolonya es dutxen o no, o cal discutir sobre les idees d'aquests joves. Minories són, com sempre, són minories els que se surten del ramat. No cal estar a favor. No és aquesta tampoc la qüestió. Però no parlem de minories, perquè ja sabem que la majoria no té gaire cultura i la ignorància no és bona.
Com que preguntaven per la higiene és que no sabien la resposta; podem recomanar la lectura de Foucault sobre el naixement de la medicina urbana. Casualitats de la vida, el llibre es titula La vida de los hombres infames, casualitat s de la vida. Potser no l’entendran. Poden escriure un comentari a aquest blog, si volen.
PD. Per cert, existeix una higiene dels cossos i una higiene del ànima

dilluns, d’abril 06, 2009

Incompetència, conspiració i polítics

Sembla ser que Napoleó va dir quelcom semblant al següent: “Mai has d’atribuir a la conspiració allò que podria explicar-se per la incompetència”. Ben cert. Tampoc a la inversa quedaria malament: “Mai atribueixis a la incompetència allò que pots explicar per la conspiració”. Però penso que quedaria perfecte així: “Mai atribueixis ni a la incompetència ni a la conspiració allò que es pot explicar per les dues alhora”. És a dir, per l’acció política professional.

dijous, d’abril 02, 2009

Mentides i traicions

Habitualment, nosaltres som la font de les nostres desgràcies. Per això la gent sempre cerca la dissort en els altres, la busca en el món, la troba en la casualitat. No hi ha res de més decebedor que saber-nos el nostre propi traïdor. Ni tan comú.