dimecres, de febrer 24, 2010

Gran home, el vigilant Salinger

A casa el tenia en castellà, el llibre de Salinger. Deien els documentals que El Guardián entre el centeno era el llibre que llegia qui va assassinar Lennon i que el va assassinar, deien els documentals, perquè va trair la santa sinceritat i innocència de la infància. A la biblioteca d'Alella no el vaig trobar en català i, fart de perdre el temps, mi vaig endinsar. Abans però, vaig recordar les paraules de Bartleby, també les vaig recordar en castellà, "preferiria no hacerlo", i a continuació, ho vaig fer. I demà aniré a treballar, tot i que preferiria no fer-ho.
“Oye –dijo Stradlater-, ¿quieres hacerme un gran favor?
- ¿Cuál? –le dije sin excesivo entusiasmo. Siempre estaba pidiendo favores a todo el mundo. Todos esos tíos que se creen muy guapos o muy importantes son iguales. Como se consideran el no va más, piensan que todos los admiramos muchísimo y que nos morimos por hacer algo por ellos. En cierto modo tiene gracia”, pàgina 35 d'una edició d'Alianza.

5 comentaris:

Borjas ha dit...

Leer o no leer, esa es la "questió", la mente no lee en ningún idioma, a la mente le llega ya traducido el pensamiento, da igual el idioma, la "interface" del cerebro es la que traduce la idea del momento, el idioma es solo una ayuda, un sistema operativo al que se le da una importancia excesiva y sobre todo emocional. El interprete de la idea no puede ser la idea en si misma, o no debería ser.

Evocacions ha dit...

Volia dir m'hi vaig endinsar, i no mi. Si Borjas, no soy acérrimo, pero es que tengo tan pocas oportunidades de leer en catalán... que me apetecía.

Criteri ha dit...

En parla tothom tant -també de l'Ulisses i tothom el troba pesat- que fan venir ganes de llegir-lo. Però, n'hi ha per tant? És cert que és tant dur contra la infància?

Evocacions ha dit...

no! ni molt menys! La gent fa elucubracions, massa elucubracions. No he llegit cap estudi crític, però la maestria de Salinger, una d'elles, és deixar entreveure, la "malaltia" del personatge. En un inici et fa identificar-te plenament i, a poc a poc, basteix el personatge, mostrant les seves imperfeccions, però fent-lo tant bé que no deixes identificar-te. Sí és una crítica a la hipocresia social. Al capdavall, però, allò que fa el personatge és fer-se adult(?). Paga la pena, el llibre. Ara estic amb Marcovaldo de CAlvino que t'encantaria perquè va d'un personatge i els seus descobriments de la naturalesa en la ciutat.

Noctas ha dit...

LLegia l'altre dia la Vaca sorda i entrellaçava també aquests dos grans llibres. El Guardian el vaig lleguir en castellà i el de Melville també. Ara bé, a vegades m'interessa molt llegir en català. Ara per exemple estic interessat en llegir Hemingway i Kerouak en català:) saludus