dissabte, de març 13, 2010

El que heu de saber sobre la vaga del 17 de març

1. Heu de saber que a qui fa vaga li descompten més de 100 euros.
2. Heu de saber que les raons estan més que justificades per a fer vaga.
3. Heu de saber que la convocatòria és força unitària entre els sindicats.
4. Heu de saber que em sembla vergonyós que els sindicats no hagin pensat en el professorat i convoquin la vaga el dimecres 17 de març, dia d’avaluacions molt generalitzades en els instituts. Perquè es pot deixar de fer una classe, però no podem deixar de fer unes avaluacions.
5. Heu de saber que avaluació que es deixa de fer, avaluació que s’ha de recuperar i que es convocaran avaluacions fora de l’horari en centres en què no s’havien convocat mai abans.
6. Heu de saber que malgrat la justificació de la vaga, els sindicats mostren que, si fa no fa, la seva forma d’actuar amb el professorat és similar a la del conseller amb els sindicats. Al loro!
7. Heu de saber que no anem bé.... que el camí de mercantilització, de rendició a l’economia de l’ensenyament provocarà una hecatombe.
8. Heu de saber que l’hecatombe serà cívica i es deixarà sentir arreu.
9. Heu de saber que al final tindrem moltes empreses “sucant” de l’ensenyament però que la preparació dels treballadors no serà millor que abans, però la seva preparació ciutadana sí.
10. Heu de saber que, malgrat tot, en faré vaga, perdent 100 euros, donant la raó als sindicats que no compten amb mi. Ni comptaran en un futur.
11. Heu de saber que ho faig per vosaltres i pels meus nens.
12. Les meves alumnes deuen saber que el dimarts explicaré aquesta evolució a la classe (higienisme, franklinisme, civisme, mercantilisme)

17 comentaris:

Efrem ha dit...

M'he estat llegint les queixes sindicals, i si amb un govern "d'esquerres" la història està així, no vull ni pensar què passaria amb un govern de dretes.

Brian ha dit...

Gaire be no puc dir-hi res perquè no sé de que va tot plegat. Des de el meu punt de vista hauria sigut molt més interessant si haguessis explicat quins son els motius de la vaga i quin es el teu punt de vista particular (sobre els motius i sobre la vaga).

Jo quan veig sortir la Rosa Cañadell per la TV-3 (es veu que hi està abonada; no hi ha ningú més?) la impressió que en trec es que els sindicats son corporatius a matar; però insisteixo en que no sé de que va i que només es una impressió.

Evocacions ha dit...

Tens raó Brian, però no sabia que les causes són tan poc conegudes. Ja aniré dient quelcom, perquè ara no tinc gaire temps. OPino el mateix de la CAñadell. Molt bones idees, però la imatge no acaba de ser gaire "participativa". La vaga, de totes formes, té a veure amb la posada en marxa d'algunes idees sense assegurar la democràcia. Per exemple, que les direccions puguin triar algun personal pot estar bé però també pot caure en el clientelisme; l'entrada de l'empresa als instituts; la pèrdua real de democracia (ja no es vota al director per part del claustre; contractacions laborals, calendari escolar.....)

Brian ha dit...

Em sap greu, Evo, perquè amb el que vaig a dir no em faré gaire popular entre el vostre gremi, però no seria honest si no ho digués.

En cap fàbrica, en cap taller, en cap hospital, en cap botiga, en cap departament de l'administració, els directors son escollits entre els treballadors; ¿perquè hauria de ser diferent a l'escola? ¿On es escrit que l'escola pública -i els mestres en particular- ha de quedar al marge de les normes que regeixen al comú de la societat?. Tots estem fets -si fa o no fa- de la mateixa pasta; hi ha qui es treballador i qui es gandul, qui es brillant i qui es justet, qui serveix per manar i organitzar i qui no. Per fer rutllar una empresa -i una escola es, en mols sentits, una empresa- cal un director amb autoritat (no un "company director") i cal que el que s'hi repenja no obtingui el mateix tracte que el que s'hi esforça. No hi ha res en el mon real que funcioni satisfactòriament en pla autogestionari, com si estiguéssim en una mena de Icaria, ¿què us fa pensar que els mestres sou una raça especial capaç de fer-ho diferent?

Borjas ha dit...

Existen Directores excelentes, existen directorcillos, existen directores comisarios políticos del gobierno de turno, existen directores humanos y comprensivos, existen directores dictatorzuelos, existen dorectores tipo seres humanos competentes, existen BAZOFIAS Y ASQUEROSOS directores, eixsten directores nombrados a dedo sin preparación, existen directores por coacción, existen directores para medrar, existen directores para chupar y robar, Sr. Brian.

Si a pesar de todo traspasamos los últimos lugares donde los Neoliberales aún no han contaminado el ambiente con sus Neo-Sistemas a lo UCLA, entonces se ha acabado lo poco bueno que pueda existir dentro del mundo de la enzeñanza en este país. Yo he vivido en primera persona la implantación de la "Qualitat y la Excelencia" en los institutos, y puedo asegurar que es una aberración teórica y compravoluntades, si se pasa el listón más dinero, más dinero, da igual la calidad real, sólo la calidad en el papel, en el trabajo de clase no se nota el "dinero". Pobre país, si encima los Neo.coms se hacen con el último vestigio de seriedad y honradez profesional.

El fracaso escolar en Catalunya es el peor de España y de Europa, si a eso añadimos la dinámica Keynesiana ya núnca mas levantaremos cabeza.

Zapatero a tus zapatos.

La Educación no se puede ni debe dejar en manos de Economistas trufados, prepotentes y salvapatrias.

Evocacions ha dit...

M'ha agradat, Brian, que siguis capaç de dir`el que dius al meu blog, perquè demostra que tens una forma de fer molt democràtica i dialogant, què és el que a mi m'agrada, però penso que vas força errat. I en algunes qüestions objectivament.
Amb el temps justet, responc telegràficament a Brian:
1. Dius que en cap lloc, comtant les fàbriques, el director és escollit entre els treballadors:
a) i que no sigui democràtic, es bo?
b9 No és cert. Perexemple ho fan les empreses recuperades després del corralito de l'Argentina; algunes cooperatives.... etc.
2. Per tant, no són les normes que regeixen el comú de la societat, sinó que són algunes formes de gestió. I l'escola pot quedar al marge, com, ben mirat, hauria de quedar al marge de, perexemple, incitar al consumisme exacerbat (encara que sigui el comú de la societat)
3. Les empreses recuperades funcionen, no sols satisfactòriament, sinó que produeixen millor i la socetat se'n beneficia més que les purament dictatorials (per exemple, pots veure La toma de Avi Lewis.
4. Està clar que els professors i professores complidors han de rebre un premi, o, millor dit, els incompidor un "càstig". La pregunta és, ha de ser el director l'encarregat? i quina és la feina de la inspecció i, sobretot, qui controla que els càstigs siguin per feina mal feta i no per caprici o clientelisme? Aquí està la meva queixa, no en el càstig.
5. D'on treus qui si un director és triat democràticament serà pitjor director que si es tris dictatorialment? No veig la relació.
6. No et sembla millor guanyar en democràcia en lloc de perdre? ës que quan hi ha més democràcia tot funciona pitjor?
7. És que a les empreses privades que funcioanen segons un model no democràtic, la gent no s'escaqueja i, a més a més, no la fan fora?
8. Una escola no és una empresa. Es un servei al ciutadà.

Criteri ha dit...

Com que sé menys que el Brian faré una pregunta: La concertada fa vaga?
Ara penso que és pregunta tonta perquè a la que pesco algun implicat sempre sento que es foten amb les "prebendes" que donaran a les privades (?) Ja saps o intueixes que jo no faig dogma de fe entre pública i privada sinó en bons i mals mestres.

És una mica delicat discrepar amb un professional del tema :) però deixe'm dir que, tot i comptant amb la vocació dels mestres hi han mil escoles i escoletes que les obre algú per fer diners en el que li agrada, empresari cap i la fi.
Reconeix que t'ha surtit una mica demagògica l'última frase:)
Cordons!i em pensava que no diria res

Brian ha dit...

No Criteri, jo tampoc en sé gaire. La meva experiència, en tot cas, es com a pare (pel que fa a l'escola) i com a treballador (pel que fa la societat en general).

No fa gaire ho vaig comentar en un altre lloc i no em sap greu repetir-ho aqui: vaig portar als meus fills a la pública per una qüestió de coherència personal, però m'he preguntat moltes vegades si no els hauria ajudat més amb més sentit pràctic i menys coherència.

Es cert que el sistema empresarial te moltes mancances i pot ser molt injust, però el sistema funcionarial pot ser igual de injust (be que per altre motius) i molt més ineficaç. Les persones (com tots els animals) tendim a sobreviure amb el mínim esforç i a treure'n el màxim benefici. Això no es perquè siguem perversos, es perquè està en la nostra natura. Calen, per tant, controls, premis, càstigs, per una banda, i un sistema de meritocràcia que posi els millors en els llocs de comandament. Ningú te la culpa de ser com es; a mi m'agradaria ser intel·ligent, culte i savi, però no he donat per a més: mala sort. He d'admetre que altres més capaços (o més ambiciosos) em manin i em dirigeixin.

Es cer que hi ha hagut experiències d'autogestió que han reeixit, però son l'excepció, no la regle. En moments puntuals han coincidit grups de persones amb empenta, voluntat, vocació i esperit de sacrifici, i han aconseguit bons resultats. El gran error ha estat pensar que aquestes experiències son extrapolables al conjunt de la societat. Els models que funcionen son els que es poden aplicar amb qualsevol col·lectiu, no amb col·lectius escollits o d'elit.

Borjas ha dit...

Cuando un sistema funciona en función de la auténtica meritocracia el sistema puede funcionar razonablemente. (Sabiendo adoptar medidas correctoras para casos específicos de índole o problemática personal). Si lo cambias por el que todos tienen la misma capacidad por decreto político, vienen los problemas estructurales y la gestión de modos se convierten en gestión de medios. Se olvida la esencia de la educación y nos metemos en la esencia del mundo del politiqueo mas asqueroso. La palabra democracia subvierte la esencia de si misma, y convierte a los seres humanos en pantallas demostradoras de lo peor de la especie. "Tengo derecho a", será pués sinónimo de perversión absoluta y ya no será igual el que estudia y se esfuerza que el que se monta en el carro de la mínima exigencia pues sabe que le aprobaran igual.

Criteri, la concertada es la escuela privada que se ha bajado los pantalones y sus principios ante la buena moza que lleva una chequera bien repleta.

adria ha dit...

Criteri, crec que és més honrat aquell que busca fer diners amb un negoci que no pas aquell que busca crear a robots adoctrinats per a futurs exèrcits ideològics. Com a professor d'escola concertada (que ni s'ha plantejat fer vaga) m'atreveixo a cridar a la revolució a tots els mestres que com jo, creuen en una educació sense polítics: l'autèntica llavor del diable (i no la d'Ira Levin).

Borjas ha dit...

Estoy contigo adria.

Evocacions ha dit...

Criteri: Entre bons i mestres dolents, tothom en diferenciem. Ara bé, a la concedrtada només cal exigir que compleixin amb la llei, és a dir, que la llei sigui per tots igual. Una altra qüestió és si això està passant. Jo diria que no, que la pública carrega amb molts més immigrants que la concertada, per exemple. I és això, i no altra cosa, la que no és justa.
Em sembla bé que hi hagi escoles privades que vulguin fer negoci, criteri. No em sembla malament. BEn mirat, conec molts pares i mares que porten el seu fill a una privada per a fer relacions personals. Bé, és una opció.
Potser l'última frase sona a demagogia, però no la sento així. Ja saps que sóc sincer i que no em dol reocnèixer errades.

BRian, t'entenc com a pare que ets i que sóc. S?ha de ser molt valent per a portar als fills a la privada. Perdó! S'ha de ser un suicida, pràcticament, per això em manifesto: perquè l'opció per la pública sigui una opció de qualitat i no un desastre. El sistema funcionarial pot funcionar bé o malament, però no té res a veure amb la vaga. Des dels mitjans (aparells ideològics) es venen les reivindicacions com quelcom de mantenir privilegis. I no és així. TOt es resumeix en: no a la mercantilització de l'educació, no a converti-la en un negoci neoliberal. Us enrecordareu d'això. Temps a venir.
COntrols? clar. AIxò és el que demanenm i per això ens manifestem. Que es controli als controladors. I que es controli que el que es controla és el que cal controlar, no? Per exemple, que un professor faci el que lidu el director que ha de fer (temari) és correcte? Jo crec que no. EXemple: ON para el tema de la globaslitzció en els plans d'estudi?
La democracia, efectivament, està pervertida. És el tinc dret a de les direccions. Però quins són els deures? COnec a una professora a la que van posar 18 hores de guàrdia, no essent legal. I què. DOncs, res, a buscar-se la vida. UN director d'un centre públic a de ser votat pels seus treballadors. Això és més democràtic que no el que estigui posat per un polític, o per trampes polítiques, no?
No parleu de la meritocràcia, que és un tema que no funciona. Conec molts directors que només no han aprovat ni la càtedra.... però són obedients.
En fi, que hi ha molta tela que no surt amb el Cuní que, percert, té un odi visceral als mestres.
Brian, la justícia sempre és una excepció, no una regla, no ho oblidis, però això no nega la seva justícia, necessitat i possibilitat de fer-se. El món és com és, però pot ser d'una altra manera. ÉS una excepció que els polítics vulguin fer el bé fora de partidismes, però és desitjable, possible i necessari.

Brian ha dit...

Pren-t'ho amb calma Evo ;-)

Evocacions ha dit...

AMb molta calma. Tanta que se m'ha escapat una a on havia de dir ha. PErò, Brian, tingues en compte que esteu manipulats contra els mestres.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

No n'estic tan informat, Evoqueixon, però 1. Que sindicats com CGT i USTEC es posin d'acord amb els 'amarillos' CCOO/UGT és força complicat, a vegades, impossible, per això no es poden posar a reparar en el dia, perquè qualsevol objecció mínima és suficient per no anar junts. No defenso el meu sindicat CGT perquè quan ha esta necessari l'he criticat a Facebook i al meu blog, però entenc i sé que a USTC i a CGT els delegats sindicals i els col·laboradors que promouen aquestes vagues són gent com vosaltres que treballa als centres com vosaltres i, en el cas de la CGT, aquest ni són alliberats mai (per manament de l'assemblea que aprova els estatuts), ni cobren res de cap lloc i molts ni tan sols són delegats, i perden moltes hores del seu temps en fer feina de voluntariat, a més a més treballen d'advocats a la Confederació gratis, renten lavabos, si cal, i qualsevol altra feina que sigui necessària, o sigui que no són professionals de despatx que dicten coses sense saber de què va i desconeixent el pany. Ara no puc parlar d'allò que desconec

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

I, a més a més, si us dic això és perquè a alguns els conec, ara no tant perquè no hi vaig mai, també s'ha de dir, jo només pago la quota i me'n desentenc, cosa que no és positiva quan pertanys a un sindicat anarcoassemblari, però bé, no m'amago pas

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Brian, tu creus en la democràcia? Doncs si creus en la democràcia, tot aquell que pugui tenir alguna incidència sobre tu ha de ser escollit. Diuen que vivim en una democràcia i la major part del temps està subjecte a ordres, normatives, gent que té molta incidència en la teva vida sense haver estat escollida per tu. Això no és pas una democràcia, si tu vas a treballar a una empresa on el cap no és elegit per aquells sobre qui cauen les seves decisions, quin tipus de democràcia és aquesta. Si el president del Banc Europeu no és elegit per tu, quin tipus de democràcia és aquesta? El que s'hauria de canviar és la resta d'àmbits de la societat a semblança del que són els centres educatius, en tot cas i MAI a l'inrevés, per això és precisament també, en un altre àmbit diferent, que es reclamen llistes obertes als comicis electorals, perquè aquells que manen no siguin 'xupaculs' sempre a les ordres i sota la disciplina dels que tenen la paella pel mànec, per acabar amb aquests favoritismes que van contra el conjunt social en general s'hauria d'implantar la democràcia a tots els nivells socials. En democràcia els administrats sempre han de tenir la possibilitat de triar els seus administradors i ser administradors al mateix temps. Si tu has d'administrar alguna faceta de la meva vida jo haig de tenir la possibilitat d'elegir-te, si això no és així, no podem estar parlant EN CAP CAS de democràcia