diumenge, d’agost 08, 2010

L'educador critica per indignació

"Una virtud fundamental del educador, si es que se tiene por virtuoso, es la indignación. (...) Es imposible educar sin creer, sin esperar, es decir, sin indignarse por el estado en que se encuentra hoy el bien más preciado de la humanidad, su infancia, expuestos a perjuicios de todo tipo, a la estupidez, a la incuria de la especie maligna que somos" Hameline, Daniel (2003). Courants et contrecourants dans la pédagogie contemporaine, París: ESF.

Un pensament críptic: Per això, l'educador ha ser de un criticaire, no us equivoqueu. L'Albert és un criticaire perquè l'Albert é un educador i si la crítica us fereix en el més fons de la vostra vida quan parlem del totalitarisme.... feu un punt i penseu en la vostra vida en lloc de pensar en 'Albert, i sobretot penseu en el totalitarisme d'esquerres.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira que entre anar i venir del poble i més ara estant a punt de marxar dedico poques estones a la xarxa, però aquest és un tema que fa tems que em ronda: la capacitat de indignar-se, i ni que sigui et contesto per a dir que aquest punt d'escepticisme que van duent els anys és perillós. Jo sóc d'indignar-me, però em plantejo la postura d'anglesos o budistes: impassibilitat i flegma. Ho deixo aquí i bona estada al poble aquest.

Anònim ha dit...

no havia sortit el nom

Criteri ha dit...

tampoc. Criteri. per si no surt

Evocacions ha dit...

Efectivament! El més preocupant és la incapacitat d'indignar-se que anem desenvolupant amb els anys. Bon viatge!