dimarts, d’agost 31, 2010

La felicitat de l'hort

Contradint les recomanacions que sempre m'han donat, massa instrumentals, per altra banda, també em dedico, quan puc i, tot s'ha de dir, malament, a fer un petit hortet. Diumenge, quan vaig tornar, em vaig trobar aquests dos preciosos carbassons. Què són d'agraïts els carbassons! i què feliç fa a l'amateur!

Més de mig kilo pesa el gran

L'hort és una mica com el blog: treu algun temps d'aprofundiment en la feina, però reporta beneficis personals, beneficis de l'ànima; fa que et sentis més part del món i no només part de "l'empresa".  Sé que hi ha gent a qui el molesta que els altres es dediquin també a activitats alternatives, però aquest és el camí de .....

5 comentaris:

laura ha dit...

Si que ho son d'agraïts!! Ara pots fer truita de carbassó, els pots fer a la planxa, arrebossats, en lasanya, en pasta.. Nosaltres al poble em plantat tomàquets i també son força agraïts i saps, tenen misteriosament gust a tomàquet! .
Ànims hi ha seguir cultivant!!

Clidice ha dit...

a casa collim tomàquets, cebes, pebrots, carabassons ... una hora invertida en l'hort estic convençuda que són uns mesos més de vida que ens donem :)

Jordi Marron ha dit...

Jo tinc un hort al terrat de 2m2 i quan hi ha collita experimento un plaer ancestral incommensurable! Els xinesos, que no tenen un pèl de tontos, deien allò de que si vols ser feliç unes hores matis un porc, uns anys, et casis, però que si vols ser feliç tota la vida, cuidis un hort..

Criteri ha dit...

Visca la terra, encara que sigui en jardineres. Si aconsegueixes assolir tomàquets tan macos com els pebrots, retrata'ls. Hi tires fems?

Evocacions ha dit...

Sí, Laura, els tomàquets són sensacionals, quan són tomàquets.
Clídice, l'hort és una activitat dureta, però relaxant.
Jordi, el meu hort, enguany, no és gaire més gran, però és que vaig decidir que millor petit que no inexistent.
Criteri, no hi tiro fems, només compost que faig jo mateix. Les tomaqueres se m'han assecat una mica, però retrataré algun tomàquet. Per sort a Lleó em vaig fer "amic" d'un pagès i cada dia em deixava alguna sorpresa.