diumenge, de setembre 12, 2010

Vida, misteri

Em demanen la raó per la qual he dit que la vida és un misteri. Em quedo sorprès i la pregunta em resulta enigmàtica. Perquè em sembla evident que la vida és un enigma i dubto què respondre. No sé si tinc molta o poca experiència, però el cert és que puc dir que la vida de les persones és un misteri i dir que sé que no tinc la veritat completa. La raó per la qual apareix l’enigma ha de ser variada, matemàticament multifactorial. Hi ha idees que no es poden explicar o, si més no, existeixen conceptes que són més difícils d’explicar, o de definir, que d’entendre. Com la felicitat, com el misteri.

És un misteri la vida perquè malgrat tot el coneixement de què disposem, la vida humana no es plega a les explicacions científiques. No es plega totalment a la ciència. Sabem com es genera un ésser humà, coneixem què les persones som animals, però és un misteri que essent animals no tinguem instints sinó mecanismes d’acció ràpida, emotiva, glandular, i pulsions suaus, lentes, controladores de les glàndules. La biologia no esgota la comprensió de la vida, excepte de la vida biològica. El misteri és, així l’entenc, indeterminació, dintre d’un ordre, amb algunes limitacions.
Per això ara jo us animo a posar exemples que fan mistèrica la vida:
És un misteri que les persones estiguem totalment determinades per l’entorn i, alhora, que siguem capaces de ser quelcom diferent a l’entorn.
És un misteri que l’home de Neandertal (o la dona) hagués tingut descendència amb l’home Sapiens (o la dona sapiens) essent d’espècies diferents.
És un misteri que malgrat tot el coneixement científic i tecnològic hi hagi gent que es mori de gana.
És un misteri que l’home sigui capaç de matar per diners, quan en té de sobres.
És un misteri que l’evolució moral no acompanyi el coneixement científic.
És un misteri que malgrat tots els esforços “totalitaris” dels pares, els nens siguin quelcom que no ha estat pensat pels pares.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

Alguns d'aquests teus misteris no en són gens de misteriosos, més que misteris són la constatació d'allò de la supervivència del més fort (o del més fill de sa mare). D'altres ho són fins que ho deixen de ser. A mi, els "misteris" que em molen són els d'en Camilleri, la resta només cal esperar una mica més a què algun savi s'hi dediqui ;)

Criteri ha dit...

És un misteri que la gent no vegi el misteri, arreu, fins a l'ala d'una mosca "El ala de una mosca basta para desconcertar a un ateo". Voltaire

Quim ha dit...

amic Evo (i criteri), em sembla que la resposta de la Clidice és impecable. Dius que et sembla evident que la vida és un enigma i no em dius quines són aquestes evidències. Dius que la vida no es plega a les explicacions científiques, com si la ciència fos quelcom tancat, que ja no tingués més recorregut. Com molt bé diu la clidice, allò que no es plega a les explicacions científiques és perquè la ciència encara no hi ha arribat, encara.

Evocacions ha dit...

Bé. Aclarim. Pel comentari, Quim, he notat que estàs molest amb mi. Si t’he ofès et demano sinceres disculpes, perquè no t’ho mereixes, ni tampoc és la meva intenció. És més, m’encanta el teu blog. Pel que fa al comentari, “lo cortés no quita lo valiente”, t’haig de dir que no estic d’acord i em sembla que no has estat encertat. El tema no paga la pena, per altra banda.
1. Dic que em sembla evident que la vida és un enigma i ho dic perquè “la raó de l’enigma és multifactorial”, que és “difícil d’explicar”, perquè “la vida no és plega a les explicacions científiques” “No es plega totalment a la ciència” (noteu el “totalment”). Em pregunto, perquè em sembla un misteri, per què si som animals no tenim instints (podem discutir què vol dir “instint” i, clar, si entenem “instint” com una determinació de la conducta, em sembla clar que no en tenim). El misteri és, així ho entenc, “indeterminació” de la vida. De la vida vivida.
2. Dic “que la vida no es plega a les explicacions científiques, com si la ciència fos quelcom tancat”. Òbviament és tot el contrari el que jo he volgut dir: si la vida no es plega a la ciència és precisament una raó per la qual la ciència es fa preguntes, ja que si la vida tingués totes les respostes, la ciència estaria, ara sí, tancada.
3. Dius “allò que no es plega a les explicacions científiques és perquè la ciència encara no hi ha arribat, encara”. Ho diu la Clídice: és la seva “opinió”, però nota la paraula “opinió” perquè la idea segons la qual la ciència ho pot explicar tot és una “opinió”; tan vàlida, certament, com la contrària, però no més científica. De totes maneres, pensar que tot té explicació sembla més difícil de mantenir que la contrària. Que tot té una explicació científica és fàcil de demostrar que no és cert, de falsar que diríem; que hi ha fets que són un misteri, és impossible de falsejar, de moment.T’aclareixo que no sóc creient, un fet que, per altra banda, no em fa més feliç.
4. Me n’alegro que Heisenberg explicités el principi d’incertesa que “presideix ara la vida de l’univers”, segons Punset p. (76). Jo l’anomeno misteri.

Quim ha dit...

ei, Evo, d'on ho treu que estic molest? en absolut, per l'amor de Déu! si el meu comentari ha transmès això és que he comentat molt i molt malament. Gràcies per la resposta. Me la llegiré amb més calma i reitero que no estic molest ( per altra banda tampoc sé quins motius podria tenir per estar-ho)

Quim ha dit...

- Que la vida és difícil d'explicar no en tinc cap dubte. Això no vol dir que no sigui explicable, simplement vol dir que és difícil d'explicar.
- Podem afirmar rotundament que un efecte de causa desconeguda no té una causa o simplement el que podem afirmar és que la seva causa és desconeguda?
- inclús la indeterminació és exlicable en el sentit que es pot reduir a un enunciat matemàtic.
- Si el misteri és allò que NO es pot explicar, puc admetre la seva existència però el misteri seria aleshores quelcom transitòri, amb data de caducitat. El misteri seria allò que avui no es pot explicar

Clidice ha dit...

doncs mira que més que misteris jo prefereixo meravelles i fascinació :)

Evocacions ha dit...

Bastant d'acord amb les apreciacions, Quim. Sembla clar que hi ha causes desconegudes que, més tard, deixen de ser-ho, però no tinc clar que tot esdevingui explicable.
Certament, els físics són da'llò m`´es original: la indeterminació es un enunciat matemàtic, però no és previsible.
De totes maneres, Quim, no estem en posicions tan dispars: tu penses que tot és podrà explicar en un futur i jo penso més en ara i els misteris que no poden explicar; mentre tu afegeixes "encara", jo penso que potser no ho és. Amb la Clidice estarem d'acord els dos, ella prefereix les meravelles al misteri i a mi em meravellen els misteris, mentre que al Quim el fascinen els misteris que encara no s'expliquen.
De totes maneres, em fa por pensar que tot, tot és explicable (però no és una idea massa científica, clar)

Clidice ha dit...

Avui a "La Contra" de "La Vanguardia" un físic, Nassim Haramein", amb una pinta de llunàtic que ni te cueng diu una cosa interessant: "Les creences espirituals són la física que encara no hem entès". No m'ho acabo de creure, em sembla reduccionista, hi hauré de rumiar.

Anònim ha dit...

Quim, en su primer comentario, parece confiado en que la ciencia descubrirá tarde o temprano todo aquello que todavía no ha podido descubrir aún, y que anulará por tanto cualquier misterio por el expeditivo método de descubrirlos todos.

Evocacions ha dit...

Clídice, que bé que esta La contra. Ha esdevingut un clàssic. Casualitats de la vida: revisant els programes de redes, de Punset, he vist que ha fet un sobre les creences, i com ens influeixen. Quin misteri!, no? Creus en alguna cosa i, pel fet de creure, pam!, et ccanvia la vida. Hi ha un exemple molt bonic de misteri en el llibre de Frankl, l'home a la recerca de sentit. Faré un post més endavant.
Anònim, precisament això que tu has explicitat fabulosament és el que volia dir (no hi ha res millor que ésser clar, com tu. El quid de la qüestió és si la ciència ho pot explicar tot. Això s'anomena un relat, i els relats van morir fa temps.
Us recomano, si no l'ehu llegit els dos articles d'UQF i La vaca sorda. Boníssims!