diumenge, de setembre 05, 2010

No som només biologia

Ah, les vacances! Quan de temps per a fer allò que ens agrada! Que virtuoses són les vacances que ens permeten canviar d'activitat i dedicar-nos a allò que no podem fer gaire habitualment. Visca les vacances que m'han deixat llegir el llibre que la meva dona em va relagar per Sant Jordi:  Per què som com som, de Punset, en la col.lecció de labutxaca de l'editorial Destino. Apassionant potser és l'adjectiu que millor defineix aquesta lectura; si calgués aplicar un altre seria biologicista, i, si estigués a classe, diria: massa bioligicista. Òbviament la biologia té una importància gran en les nostres vides, però cal estar avisats sobre el poder dels gens, sobre la determinació que els gens poden tenir en la nostra conducta, perquè nosaltres no som la mosca del vinagre, si més no, no ho som habitualment. Tampoc som un cuc. Generalitzar les conclusions, per tant, es fa quan es parteix de la idea de què entre la mosa, el cuc i l'home, les diferències queden reduïdes a un seguit de gens. En aquest sentit, a Punset li manca perspectiva crítica o, millor, dit, la prgunta oportuna.
Comparar l'home amb els animals és factible i aporta beneficis científics i, clar, beneficis als científics, especialment als científics que estudien el cervell. Beneficis que recorren tota la piràmidede Maslow, des de la part inferior a la més superior. Punset, tot i recollir, en alguns casos, opinions contràries, inclina la balança en la polèmica genètica-entorn, a favor de la genètica. Sense voler. Sense adonar-se'n. No és culpa seva, sinó dels convidats amb qui parla i entre els quals no brillen precisament els científics dedicats a l'estudi de l'entorn, tret d'alguns casos rellevants  (com l'immens García-Carpintero, que, a més a més de ser un gran filòsof del llenguatge és dels millors professors que he tingut en la meva vida acadèmica). Opinió quasi solitària, aïllada, però que ha de servir per aclarir l'estat de la qüestió és la següent:  “Per tant, està demostrat que l'entorn afecta de debò l'estructura del cervell i viceversa. Però els humans, si neixen  en una cultura en què es parla una determinada llengua, l'aprendran  aproximadament en el mateix període de temps amb independència de la seva complexitat, i ho faran bastant bé. Tot plegat sembla confirmar, amb poc marge d'error, un component genètic”, p. 99.
La qüestió genètica-entorn és important, perquè d'ella depèn les ganes de canviar la nostra societat i, és clar, si estem molt determinats, si el nucli de l'enteniment es troba en la genètica, tenim la societat que tenim adaptada als nostres gens, poc més o menys Per què canviar-la, doncs? Mentrestrant, els que negocien amb la vida es freguen les mans i ens tracten com mosques. Punset, Eduard. (2009). Per què som com som. Barcelona: Destino.

5 comentaris:

Brian ha dit...

El quid de la qüestió està en quan dius: "Comparar l'home amb els animals...".

Per enfocar el tema de manera més precisa caldria dir: "comparar l'home amb la resta dels animals"

Clidice ha dit...

bé, no som una màquina programada i sembla que la nova "moda" en la ciència del cervell va cap aquí. per bé que existeixi una tendència primera sembla que les cèl·lules es reprogramen contínuament segons "les exigències del guió". o sigui que mr Punset és una veu més dins el batibull :) el tinc, però me'l miro de gairell, ara ja no sé si començar-lo :P

Criteri ha dit...

Tot i que li reconec l'utilitat divulgativa, aquest aspecte que apuntes és el que no m'agradaa de Punset, així com aquesta sensació d'estar al cap del carrer dels misteris de la vida. No sabem res! o...quan més sabem més interrogants s'obren.

Evocacions ha dit...

Brian, ni al dir que tens raó en l'apreciació. Ara bé, com animal, l'home és un ser amb forces diferències. Una molt important: el no tenir instints.
Clídice: Fracàs total el meu; precisament el llibre em va agradar molt, massa i tot... La crítica és "funcional", per dir-ho així. Intento destacar la perspectiva que prén Punset, sabent que ll faria moltes matizacions.
Criteri, es desprén de Punset aquesta "perspectiva" de que, sabent poquíssim, em sabem molt. Però és una perspectiva científica que no ha de ser única, ni coma ciènc ia, ni com a perspectiva.

Clidice ha dit...

ui no! no me'n facis cabal, em frena el pentinat d'en Punset :P és que jo funciono molt per certs estímuls, per exemple a la carrera vaig fer un munt d'assignatures de llatí i món romà perquè el profe estava com un formatget :D i ara que hi penso, eren virtuals! a vegades és que no hi toco eh! huas huas huas!