diumenge, de febrer 06, 2011

Lluís Bulffi i ¡Huelga de vientres! Medios prácticos para evitar las familias numerosas (1906)

Una extracció d'un escrit sobre Malthus que vaig fer fa.....  Vaig riure molt en descobrir-ho.
Lluís Bulffi va escriure un llibre titulat ¡Huelga de vientres! Medios prácticos para evitar las familias numerosas (1906), editat per Salud y Fuerza, editorial que fou òrgan propagandístic dels maltusians, amb seu al carrer Tapineria. Essencialment, es dedicava a propagar la procreació conscient i limitada entesa com un arma de revolució social. Aquesta biblioteca publicà algunes obres ben significatives: Exposición de doctrinas neo-malthusianas, de Lluís Bulffi; Malthusianismo y Neo-Malthusianismo, de M. Devaldés; Degeneración de la especie humana, de Paul Robin; Frank Sutor, Generación Consciente. Potser una de les obres més interessants fou la de Lluís Bulffi, ¡Huelga de vientres! Medios prácticos para evitar las familias numerosas (1906), però cito per 1909).
El neomaltusianisme pretén ésser una resposta estratègica, i no exclusivament una idea científica, a la possibilitat de canvi vers el trànsit cap a una societat més justa , de manera que s’arriba a judicar el neomaltusianisme com la troballa que permetrà l’emancipació del treballador pel mateix treballador
En la seva obra, Bulffi, amb una claredat difícil de trobar en els partidaris de la revolució social del segle XIX, denuncia el precepte religiós “creced y multiplicaos”[1] i avisa del seu paral·lel en el pensament socialista expressat en la frase “el hombre que más procrea es el más fuerte y el que hace más revolucionarios”, considerant aquestes idees com una propaganda funesta i contraproduent. La conseqüència lògica, seguint Malthus, de la procreació excessiva ha de ser necessàriament la gana i la misèria i que, per tant, “creará rebeldes para realizar y llevar a cabo la transformación de la actual sociedad burguesa en sociedad comunista.”[2] Considera Bulffi que aquestes idees han fracassat, donant la raó al maltusianisme. La gana i la misèria la considera fruit de la predestinació que resulta de la lluita per la vida dels nascuts de ventres proletaris, però no són la condició necessària per fer la revolució.[3] Al contrari, “...para conquistar el mundo, para implantar la justicia en él, para asegurar el sustento para todos, para desterrar de por siempre el hambre y la miseria, un recurso nos queda (...) además del espíritu de rebeldía (...) la procreación consciente y limitada a fin de que no lancen seres al mundo que sirvan para carne de cañón...”[4]
Si l’objectiu és el control de la natalitat, que representa una millora immediata, la finalitat, però, és la revolució social: acabar amb l’explotació no aportant obrers a les fàbriques “No consintamos por más tiempo en favorecer el estado actual dándoles nuestros hijos: quien no tiene derechos no está obligado a tener deberes. No fomentemos más la explotación del hombre por el hombre procreando hijos que han de ser destinados para carne de fábrica, de explotación capitalista, pingajos de miseria y de hospital.”[1]
No deixa de ser curiós la por que destil·la el fet de no voler tenir fills per tal que no hagin d’anar a la guerra, enlloc de proposar directament una negativa civil. Per tal d’acabar amb la guerra, serà necessari no tenir fills. No anant ningú a lluitar, no hi ha lluita. La ingenuïtat d’alguns plantejaments és ben patent: “No contribuyamos más para abastecer con nuestros hijos al militarismo y éste, falto de combatientes, la guerra pasará a la historia.”[2] Tot i que Bulffi era conscient que la “vaga de ventres”, així l’anomena, era el mitjà més ràpid per a acabar amb la societat de la seva contemporaneïtat, també sabia que no era l’únic mitjà: es feia necessària la vaga política, militar, religiosa, salarial, etc.[3]

[1] BULFFI, L. (1909). Obra citada, pàgina 15.
[2] BULFFI, L. (1909). Obra citada, pàgina 15.
[3] “... como complemento a las propagandas de huelga política, militar, religiosa y del salario, propago yo también la huelga de vientres, como el medio más rápido para acabar de una vez, restando todas las reservas a la burguesía, con el régimen social actual”, pàgina 18.
[1] BULFFI, L. (1909). Obra citada, pàgina 7.
[2] BULFFI, L. (1909). Obra citada, pàgina 7.
[3] BULFFI, L. (1909). Obra citada, pàgina 8.
[4] BULFFI, L. (1909). Obra citada, pàgina 11. Amb evidents mostres d’humor i ironia, Bulffi criticava a “...nuestros doctos y sapientísimos directores de muchedumbres formulan: que a mayor número de hambrientos, mayor número de rebeldes, por entender que el hambre en tu casa y no en la mía...” pàgina 17-18.
PD: Us recomano vivament L'equilibri del món, que va ser emès a Documentos tv però que encara es pot trobar a la xarxa.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

El meu avi patern, anarquista convençut i fill d'una família nombrosa, juntament amb la meva àvia, van practicar el "control de natalitat conscient" només tenint dos fills. Ni t'explico les crítiques que va haver de suportar per part de tothom després de la guerra.

Psico_lògic ha dit...

Evocacions tinc una pregunta!

Creus que aquesta corrent Malthusiana estaria influenciada per les teories d'en Francis Galton(1822-1911) i la seva "selecció artificial" Eugenèsia)?

Aquest F.Galton era cosí de Darwin...

Criteri ha dit...

És difícil jutjar la mentalitat d'ahir amb els nostres ulls. És estrany que als treballadors hagués de dir-los algú que no parissin carn de fàbrica. Recordem ,per embolicar-ho més que els fills es veien com a colabooradors en l'economia familiar, no pas pel tòpic que desde Roma s'instigués a parir. Això deu ser innat,i més en les capes ignorants, vet aquí Àfrica.

Evocacions ha dit...

Clídice, la gent sempre paga la diferència.
Psico, no sé si Malthus va influir en Galton, però estic segur que Galton coneixia les tesis de Malthus, com Darwin, que també havia llegit l'assaig sobre la població. A partir del darwinisme, sorgeix un pensament molt centrat en allò natural, higienisme, naturisme, eugenesia, control de la natalitat.
Criteri, tens aró. Des de l'actualitat tot sembla molt més senzill

Psico_lògic ha dit...

Evocacions ja no hi queden "Enricos" en la nostre societat. Avui penso que cada vegada ens acostem més a un agnosticisme general en quan a valors hem refereixo.

Evocacions ha dit...

PSio. Estic d'acord amb tu. Vivim una creuada contra la mentida