dilluns, de febrer 28, 2011

A propòsit de Rancière i El Mestre ignorant.


El mestre, quan explica, es basa en una ficció, en una suposició basada en la immodèstia. L’alumne no pot aprendre sol per això necessita un mestre; en realitat però és el mestre el que no pot ensenyar sol i, per això, inventa l’alumne:
“La explicación no es necesaria para remediar una incapacidad de comprensión. Todo lo contrario, esta incapacidad es la ficción que estructura la concepción explicadora del mundo. El explicador es el que necesita del incapaz y no al revés….” p. 15
“Explicar alguna cosa a alguien, es primero demostrarle que no puede comprenderla por sí mismo” p. 15
“La trampa del explicador consiste en este doble gesto inaugural. Por un lado, es él quien decreta el comienzo absoluto: sólo ahora va a comenzar el acto de aprender. Por otro lado, sobre todas las cosas que deben aprenderse, es él quien lanza ese velo de la ignorancia que luego se encargará de levantar.” p. 16
“Ante todo, dirá, es necesario que el alumno comprenda, y por eso hay que explicarle cada vez mejor. Tal es la preocupación del pedagogo educado: ¿Comprende el pequeño? No comprende. Yo encontraré nuevos modos para explicarle, más rigurosos en su principio, más atractivos en su forma. Y comprobaré que comprendió” p. 17 “Pero el pequeño explicado, él, empleará su inteligencia en ese trabajo de duelo: comprender, es decir, comprender que no comprende si no se le explica” p. 17
I així ens anem fent esclaus. Per això només una persona emancipada (del món i de sí mateixa) pot emanciapar una altra persona i no fer-la una esclava.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

Recordo com, un dia, el meu professor de filosofia, després d'haver-me de suportar en una discussió infinita - pobre home-, sobre un problema de lògica aristoteliana, va acabar exasperat i em digué: "Mira, on arriba l'alumne no té perquè arribar-hi el professor". Em pregunto què s'ha perdut entre Sòcrates i nosaltres, per què hem renunciat a la maièutica i només ens donen doctrina enllaunada.

Criteri ha dit...

Realment interessant i curiosa aquesta teoria, heterodoxa i per alguns potser peregrina. Curiosa i crec que ben vista. Gràcies.

Psico_lògic ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Psico_lògic ha dit...

Evo!
Suposo que qui vol apendre,pot apendre sol, sí. Però des de el primer moment en que neixem comencem a apendre dels que ens envolten. Penses que estem preparats intel·lectualment i emocionalment per aquesta emancipació? a més al pla de Bolonya comença fomentar el "tú te lo guisas y tú te lo comes" eso si, a mi no me atabales....Per cert encara no me l'he acabat aquest llibre, manca de temps....com deia un molt bon professor "lo urgente se antepone a lo importante"...

laura ha dit...

NO em diguis que vaig escollir una carrera sense sortida doncs!;) Amb el que m'agrada a mi aprendre tot ensenyant i ensenyar alguna cosa tot aprenent! No entenc la relació alumne-professor sense que pels dos sigui un aprenentatge i un ensenyament. Què això crea depenència i per tant ens fa esclaus? A mi,radicalment si.

Evocacions ha dit...

CLídice, encara bo elprofessor teu; jo recordo un meu que va enllestir la discussió (a la facultat) dient: "bé, aquí qui és el catedràtic", i això amb mi, que sóc "tímid".
Criteri, el llibre és del teu estil. A mi, m'encanta; però és difícil i estrany. Aniré dient coses sobre ell.
Psico, ja sé que el tens, però és un llibre que no és "de lectura", sinó d'estudiar, de consulta, per anar pensant... Per cert, lo urgente solo se impone a lo importante cuando lo urgente es uno mismo o cuando no se a atendido a lo importante.
Laura, la qüestió no és en quina mesura el llibre diu la veritat sinó quines veritats diu, més enllà de l'aprenentatge, i com ens ajuda a ser d'una altra manera. Sempre penso que hauria d'ewscriure el que explico, però no puc; no sé si és mandra o excessiva complexitat o que necessito veure les cares,però...

Psico_lògic ha dit...

Evo això que dius referent a "urgent o important" seria el ideal, però la veritat n'és un altre. A mi m'agradaria deixa de treballa o treballa menys (m'agrada el faig clar , no soc un "perrete") per dedicar-me a estudiar i desenvolupa projectes personals (per cert en tinc un que m'agradaria comentar-te). La realitat és que "urgent guanya peles per pagar / important és fer allò que vols ( remunerat o no).