El capitalisme es defineix atenent, bàsicament,en tres supòsits:
1. És un sistema que es basa en la propietat privada
2. L'activitat econòmica es regeix pels indicadors de preus establertos en els mercats
3. La motivació per a actuar és la cerca de beneficis.
L'anticapitalisme de molts, moltíssim, es regeix pel següent:
1. És un sistema que rebutja la propietat privada. La dels altres. Manté, això sí, els càrrecs privats derivats de professar l'anticapitalisme. No cal dir que aquest comentari resulta especialment molest.
2. El benefici casual. El propi benefici es regeix per allò que ofereixen els que manen, no només els que manen en el partit, o en el sindicat, sinó els que manen en l'organització anticapitalista en la que és militi. En cas de no militar en cap, també es troben solucions que t'acaben afavorint.
3. La motivació per a actuar no és la cerca de beneficis salvadors de la humanitat i que, insoslaiablement, redunden en benefici propi. "Les casualitats de la vida" no són percebudes com un acte d'egoisme sinó com una recompensa per la pràctica de la bondat política
Posats a triar, el capitalisme no menteix. Escrives uns, fariseus els altres, hipòcrites, la majoria
2 comentaris:
en definitiva és això...del foc a les brases i viceversa.
Menys etiquetes doncs i més seny.
Tinc la sensació de final de trajecte.
Publica un comentari a l'entrada