"Sé que es mucho mas fácil provocar el desorden que aplacarlo y, como no en todas las cosas me fío de mi propia razón, prefiero abstenerme de pronunciarme con contundencia sobre la forma de pensar de los demás. Mi deseo sería que todos juntos lucháramos por la victoria de la causa cristiana y la paz del Evangelio, y además que lo hiciéramos sin violencia y en interés de la verdad y de la razón, que nos pusiéramos de acuerdo tanto por lo que respecta a la dignidad de los prelados como a la libertad del pueblo, un pueblo que nuestro senyor Jesucristo deseo libre."
Zweig, Stefan (1938, cito per 2005). Erasmo de Rotterdam. Triunfo y tragedia de un humanista. Barcelona: Paidós p. 160.
Zweig, Stefan (1938, cito per 2005). Erasmo de Rotterdam. Triunfo y tragedia de un humanista. Barcelona: Paidós p. 160.
3 comentaris:
No cal que et digui que m'alegra i t'agraeixo la selecció d'això, que ignorava en el meu homónim Stephan. Espero i no desespero del teu reborn:)
Ah t'enganxo això que he deixat a la Vaca:
Compte. De les acusacions calumnioses el troll ha passat a la mentida directa per a provocar la contesta. Inocent.
Jo el que volia plantejar -ara m'he adonat- és si en un blog es pot acusar a una persona . Una cosa és un insult -que Déu n'hi dó- però acusar de fets concrets ...No és el mateix que diguin a un: fill de puta, que dir que un va de putes, compte.
No és pel meu cas concret, ni perquè esborreu acusacions "tan terribles", que m'en enfoto. És per si algú sap com va això del dret a l'honor internàutic legalment.
Realmente, Criteri, el llibre de Zweig il.lustra allò que hem paralt molt sovint: Erasme, un pacífic no dogmàticv contra Luterio, un violent dogmàtic. Ni cal dir que guanya Lutero. Però la qüestió no és guanyar.
Ja vaig dir a l'Eufemio que em sembla que s'equivoca i que cal oblidar l'encono i debatre. No he censurat res perquè no m'ha semblat greu el que ha dit aquí.
Publica un comentari a l'entrada