"La mera violencia tiene un aliento escaso, golpea ciega y rabiosamente pero, falta de objetivos y corta de ideas, se desploma impotente tras súbitos estallidos. Incluso cuando contagia y exalta psicóticamente a grupos enteros, sólo provoca turbas incontroladas que se disuelven en cuanto se enfría la primera brasa.
(...) Todos los grandes conflictos violentos de la humanidad se deben menos al afán genético de violencia que a la existencia de alguna ideología que la desata contra otra parte de la humanidad. Es el fanatismo, este bastardo de espíritu y violencia, el que quiere imponer al universo entero la dictadura de una manera, la propia, de pensar como la única fe y la única forma de vida permitidas, con lo que divide la comunidad humana en enemigos y amigos, partidarios y adversarios, héroes y criminales, creyentes o herejes. Al reconocer solo su sistema y admitir solo su verdad, el fanatismo tiene que hacer uso de la violencia para reprimir cualquier manifestación de diversidad, una diversidad fruto de la voluntad de Dios. No son la represión violenta de la libertad de espíritu y de opinión, la Inquisición y la censura, la hoguera y el patíbulo lo que ha traído la violencia al mundo, sino el fanatismo inflexible, este genio dela parcialidad y enemigo jurado de la universalidad, este prisionero de una sola idea que siempre intenta arrastrar al mundo entero a su prisión y encerrarlo en ella"
Zweig, Stefan (1938, cito per 2005). Erasmo de Rotterdam. Triunfo y tragedia de un humanista. Barcelona: Paidós p. 101,102
Entrades
9 comentaris:
Zweig, un altre dels més grans. M'alegra sabe que esrigué sobre Erasme.
Per cert, acabà enfastiguejat, i enfastiguejat de tots -amb una pistola em sembla-Com el Larra!
La cosa del respecte al proïsme és molt nova en la humanitat. Només cal mirar enrere i veure com tota la nostra història és una apologia del genocidi. Bons i dolents, del pensament que sigui, perquè sinó t'acusen de relativista.
Oju amb Memorias de ayer del Zweig i com ens explica l'ascens del nazisme..molt recomanable:) abraç
Benvolgut,
Sempre ha estat un goig seguir els seus escrits mesurats, sensats, i plens d'aquella escalfor solidària, humana, lluny de qualsevol pretensió.
Però ara dispensi: és la meva missió final revelar la veritat sobre el cas Pafiam, recorda?
Estem en condicions d'assegurar que el tal element Pafiam no és altre que el tal Criteri. Potser li costi de creure, però hi ha proves i elements irrefutables.
Encantat de saludar-lo.
Criteri, un libre molt ben escrit, el de Zweig.
Clidice, la qüestio és: com mantenir unes creences sense massa vehemència.
Noctas, vaig a la recerca de Memorias del ayer, per suposat. Gràacies per la recomanacio.
Eufemio, un missatge ben blanco, si o no? Pafiam i criteri? Pots aprofitar la gràacia fent-ho bé, sense mala fe.
Amb teclat italià escrit.
Benvolgut:
És que ho faig carregat de mala fe. Molta mala fe i molta mala llet en justa compensació als excessos impunes d'alguns, no sé si m'entén. És que al final resultarà que trinxar, desqualificar i devaluar acaba sortint gratis, i no em dóna la gana.
Molta mala fe, que no exclou, però, que estic sent fidel a la veritat. Se'l saluda.
Més curios no pot ser, Eufemio. Tu amb qüestions luteranes quan jo m'endinso en les erasmistes. Criteri, ho saps, és més que bona persona. Obida la reforma ifes la critica dels excessos de l'Església. l'estil del Criteri és aforistic, més no grandiloquent.
Evocacions
Lamento no compartir això que dius, i mira que em sap greu. Els fanàtics de ment tancada (Pafiams), generalment no són massa bones persones. Saben ser falsos, mostrar-se moderadets (Criteri) però al final l'arrogància i la misèria moral es veu.
Fes memòria, si vols, i no t'entestis a dir que el rei va vestit, que potser va despullat. ´Tu mateix, ets lliure. Jo ja t'he dit el que t'havia de dir, i a partir d'aquí ja callo per sempre.
Adéu, i sort.
Publica un comentari a l'entrada