Avui m'han proposat anar a fer una xerrada a l'acampada. Ho agraeixo. Ho agraeixo molt, però no puc. Estic força cansat i amb forces feines endarrerides. Compromisos amb persones. M'agradaria anar. M'agradaria molt, perquè sé el que significa que em convidin. Em sento bé amb el moviment perquè, al capdavall, he parlat de tot, en les meves interpretacions sobre el funcionament del poder, d'aquesta metodologia de treball social. Ho dec als meus fills i a tota la joventut amb la què treballo. Però no puc. Ells saben que són la sal de la terra, són la sal i són la terra. Gent de bé, ingenus, de vegades, però caminant per un món millor. Més enllà de la política moderna. Fent política a la polis en un moment en què la política la fa Herbert Spencer. Endavant. De moment només us dedico un aforisme per a prevenir sobre l'ús de la política d'esquerra que, de ben segur, s'intentarà apropiar del moviment:
El destí de tota revolució és ésser arrossegada pels revolucionaris que troben superficial la revolució mateixa
A l'esquerra d'un revolucionari troben altre revolucionari. En l'horitzó desapareixen totes els revolucionaris i la mateixa revolució
Entrades
3 comentaris:
No saps com m'agradaria que anessis per allà a mirar d'ajudar a la marxa assenyada de les coses. No crec que sobrin a les places gent eclèctica i de la teva -i meva- heterodòxia, paradoxalment tan racional i sensata.
Gràcies per la confiança que em fas. A més a més de les raons exposades per a no anar hi ha una altra: no em sembla bé usar un moment com aquest per a presentar-se allà em plan "estrella". Cal fugir de lideratges, exemples. Sempre m'ha semblat malament arribar a un lloc, fer la xerrada i anar-se'n.
Has tret un tema encertadament que s'haurà de discutir, com és la necessitat de líders. Em temo que serà inevitable, al menys més endavant. La resposta l'entenc perfectament, però pensa que la gent que es "queda" deu ser perquè té temps lliure. Pensa-t'ho.
Publica un comentari a l'entrada