Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kolakowski. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kolakowski. Mostrar tots els missatges

diumenge, de gener 10, 2010

Kolakowski i l'Estatut

Fa pocs us vaig parlar del filòsof polac Leszek Kolakowski, concretament de la seva obra “Por qué tengo razón en todo”, un llibre format per diversos articles, molts d’ells, però no tots, molt interessants. Prenc algunes notes i mentre els nens s’entreguen a la seva tasca infantil amb els legos, jo pim-pam, a picar a l’ordinador alguns apunts. Poso Baykat, la cançó inclosa a l’àlbum Sénégal, d’Ismaël Lo, un cantant que vaig conèixer per la tele i pel meu amic Siscu (sic).
Diu Kolakowski que el capitalisme és cobdícia, mentre que el socialisme és un intent d’institucionalitzar la fraternitat, d’eliminar el mercat i que tot sigui propietat estatal, de manera que va prendre cos totalitàriament perquè la igualtat institucional només és possible des de la coacció institucional, és a dir, que la igualtat forçosa exigeix mitjans totalitaris i el totalitarisme implica una desigualtat extrema, almenys en el referent a bens desitjats com el de l’accés a la informació i el poder polític. Ah! I molts ràpidament s’apressaran a identificar (segurament amb raó) als espanyols amb els socialistes, que obliguen Catalunya i els catalans a ser tan solidaris que la desigualtat s’esdevé extrema. Però Kolakowski no parla de Catalunya.
Ah! Com m’agradaria que la independència signifiqués l’acabament de l’oligarquia que, ja sigui de la mà de Montilla, de Mas, dels arreplegats (o reagrupats), o dels no arreplegats, però passats massa artificialment de pes (i egocentrisme i dogmatisme), ens esclavitza, perquè: “En la pràctica la distribució de bens tampoc és possible quan tot el poder es concentra en mans d’una oligarquia no sotmesa a cap control, de manera que ni tan sols en els països socialistes va existir res que s’assemblés ni de lluny a la igualtat. Concebuda així la igualtat és un idea autodestructiva". Dit amb altres paraules: "La fraternidad establecida institucionalmente desemboca en una tiranía totalitaria que no se da por satisfecha al converitr a las personas en seres obedientes y pasivos incapaces de rebelarse contra el poder, sino que les exige una colaboración activa bajo la amenaza del castigo. Esta clase de socialismo es el reino de la mentira”.Ah! Que bello es vivir, James Stewart!"  Ah!,  que la Catalunya independent no s'esdevingui el regne del socialisme i sí el de la justícia social!

Però també penso en el pervindre de les nostres escoles, més enllà del filòsof alemany Nietzsche (que parlà d'educació, clar), un pervindre que, permeteu-me la broma, és, aplicant l'anàlisi de Kolakowski, socialista. Veiem: “El socialisme consisteix en que la gent no tingui dret a iniciar cap tipus d’activitat socialment útil sense cap ordre de l’Estat.” Doncs, canviem Estat per Equip Directiu, Cap de Departament o el que sigui. O, per exemple, canviem el següent: “ Los movimientos socialistas no totalitarios padecían inhibiciones ideológicas y, por regla general, les faltó valor para desenmascarar y combatir de una manera consecuente al sistema político más despótico y asesino del siglo XX –si exceptuamos el nacionalsocialismo alemán-, porque, a pesar de todo, era una variedad de socialismo, y hacía gala de una fraseología internacionalista y humanista heredera de la tradición socialista; la tiranía leninista logró apoderarse del término. ” Pensem en l’actitud de molts professors i professores que pateixen inhibicions “ideològiques” davant la llei que ens porta a tots (a tots els usuaris de la pública) a la ruïna. O, pensem en altres que malgrat en la teoria són un “toma del frasco carrasco” en el dia a dia són un “dame pan y dime tonto”. Ah! Qué bello es vivir, James Stewart! Ah! Qué grande es el cine  i qué bàrbars alguns intel·lectuals dogmàtics!




dimecres, de novembre 11, 2009

Kolakowski té tota la raó mentre l'esquerra xiula

Per aquestes casualitats de la vida ha caigut en les meves mans un llibre de Leszek
Kolakowski (2007. Por qué tengo razón en todo. Barcelona: Melusina.). Amb un títol així, resulta difícil resistir-se i més perquè quan era estudiant oficial (no com ara que sóc oficiós) ja havia llegit un llibre d'ell. M'encanten aquests tipus d'obres que posen a prova allò comunment acceptat o que no és dubtable. No sé el que vol dir ser d'esquerres o de dretes perquè mai m'he sentit identificat amb una direcció; em sembla ridícul i pueril pensar el mateix que tothom en tot, o quasi que tothom en quasi tot, i això és precisament el que implica reconeixer-se de dretes o esquerres. Les ganes de llegir-lo en fan sentir que estic en la direcció bona, en la crítica de mí mateix, ja que si fos un doctrinari, fugiria, o el llegiria per extreure els petits detalls errats (que n'hi ha, per cert). Com sigui, Kolakowski és la meva veu, la veu dels que busquen un món millor, comptant amb els altres, des de l'esperança i la humilitat. Us deixo un parell de fragments:
“(...) la panacea izquierdista contra todas las dolencias sociales –la propiedad estatal de los medios de producción- no sólo es perfectamente compatible con todas las plagas imaginables del mundo capitalista como por ejemplo la explotación del hombre, el imperialismo, la destrucción de la biosfera, la miseria, el despilfarro de los medios económicos, el chauvinismo y la persecución de las minorías étnicas, sino que además las complementa con un puñado de plagas de producción propia: el bajo rendimiento, la falta de estímulos económicos y, sobre todo, la autoridad ilimitada de una burocracia todopoderosa y la mayor concentración de poder que jamás se haya visto en la historia de la humanidad”

“Queremos una sociedad con una amplia autonomía de las pequeñas comunidades, ¿verdad? Y reclamamos una planificación económica centralizada. Piensa un poco, ¿cómo casas lo uno con lo otro? Exigimos el progreso tecnológico y deseamos unapoblación totalmente protegida; mirésmolo con lupa, ¿cómo conciliar las dos demandas? Postulamos una democracia industrial y queremos una gestión eficaz de las empresas; ¿no tienen que colisionar por fuerza nuestras exigencias? !Claro que no! En el cielo izquierdista nada colisiona con nada y todo tiene arreglo”

¿La guera en el oriente Medio y las reclamaciones de los palestinos? !Pero si es fruto del capitalismo¡ ¡Dejadnos hacer la revolución y el asunto se solucionará sólo!”

“¡Existe una respuesta simple y, para colmo, única para todo! (...) Es el pensamiento estándar de quienes han superado las miserables ilusiones del reformismo para inventar una màquina portentosa que solucionarà todos los problemas de la humanidad”
I així ens va!