Els matins de Cuní i la democàcia

Avui m’he aixecat i he posat la televisió per a sentir les notícies. M’ha sortit, casualitats de la vida!, el programa del Cuní. He vist que hi havia un senyor, un col·laborador habitual de les tertúlies de la COPE. Altre col·laborador, de qui, quina sort!, desconec el nom ha fet un comentari sobre els anti Bolonya. Es preguntava, i animava la gent a respondre, la raó per la qual aquests nois i noies tenen una tan gran tendència a la brutícia, a no rentar-se els cabells. He sentit llàstima. Llàstima de que pugui existir un programa d’aquesta mena en el qual, en lloc de lluitar per l’entesa social, hom es dedica a generar l’enfrontament mitjançant la falta de respecte a les persones. Davant la pregunta, el somriure dels convidats era molt significatiu. ÉS l'espectable, és el circ. Em sembla que Mònica Terribas és la directora de TV3 i que els col·laboradors del programa els deu seleccionar el Cuní. Aquesta no és la televisió que vull pel meu país. Cuní avisava que la tv està oberta a tothom. Això és la democràcia, clar. Uns de tertulians i altres per telèfon a respondre si es dutxen o no. Molt interessant per a una televisió pública. Prou! Aquesta no és la qüestió, que la qüestió és si cal debatre si els anti Bolonya es dutxen o no, o cal discutir sobre les idees d'aquests joves. Minories són, com sempre, són minories els que se surten del ramat. No cal estar a favor. No és aquesta tampoc la qüestió. Però no parlem de minories, perquè ja sabem que la majoria no té gaire cultura i la ignorància no és bona.

Com que preguntaven per la higiene és que no sabien la resposta; podem recomanar la lectura de Foucault sobre el naixement de la medicina urbana. Casualitats de la vida, el llibre es titula La vida de los hombres infames, casualitat s de la vida. Potser no l’entendran. Poden escriure un comentari a aquest blog, si volen.

PD. Per cert, existeix una higiene dels cossos i una higiene del ànima