dilluns, de juny 15, 2009

Crisi i decreixement

El dissabte vaig tenir l’oportunitat d’anar a Can Masdeu, amb el Javier, un company i amic meu. També vam venir unes campanyes de la facultat. Sorpresa d’unes vides rurbanes. Sotrac, sotrac força importan. Vam estar al voltant de set hores. Un conegut del Javier ens feia de guia i ens donava totes les explicacions que li demanaven; desinteressadament (a veure on trobem aquest desinterès). Una experiència important, la veritat. Molt important. I, més que autèntica, veraç. Ja anirem fent la crònica. Us hauria agradat perquè d’okupes n’hi ha de molt tipus. Aquí, ni festa, ni música. Pau. Cultura. Llibres. Il.lusions. En aquest cas, es tractava d’unes vides en simplicitat, en decreixement i en harmonia. Estalvi. Molts, però, no tenen nassos d’enfrontar-se a aquests altres models de vida, perquè posen en solfa les vides buides que, en moltes ocasions, portem.

Algunes ràpides conclusions:
1. Encara existeixen persones, no consumidors.
2. Entrega, humilitat i coherència.
3. Ni sectarisme, ni doctrinarisme. Persones que viuen d’una manera determinada i volguda.
4. No ens cal tant per viure. Ni de bon tros.
5. La relació social és un valor en sí mateix. La relació social sense mediació d’interès. La relació social no instrumental.
6. És possible mirar-se com a persones.
7. Dinamisme. Res d’idees inamovibles. Obertura al canvi, al canvi amb sentit.
8. Transparència i claredat. Som així i fem allò altre. Funcionem amb aquestes normes i aquelles.
9. Tranquil·litat. El silenci com un valor. També la lentitud.
10. Hi ha altres món. Un és a Can Masdeu.
11. Propera visita: amb els nens.

4 comentaris:

Criteri ha dit...

Sona bé aquest projecte amb tints quasi utòpics. Ja has pensat si els pares poden dir alguna cosa per anar a veure okupes?

Ay però això de tots i totes...
Ara veig que jo havia d'escriure potser pares i mares?

Criteri ha dit...

i tu nens i nenes.

Efrem ha dit...

Certament, hi ha altres maneres de viure, el que passa és que fan molta por...! Sembla molt bonic el que descrius, crec que era a la capital de Dinamarca, que van dir-me que hi ha un barri que és tot d'aquest tarannà. Amb la seva propia llei al marge de la resta de l'Estat, on s'hi viu de perles i on tot funciona molt bé. Encara queden camins per córrer, potser el problema és aquesta por a allò desconegut; i que la majoria, segurament, no seriem capaços d'assumir el temps "lliure".

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Suposo que tenen aspectes no tant positius, però donades les circumstàncies de molta gent, és una opció millor que moltes. En darrer terme, recordem els versos "Darrera d'aquestes quatre parets hi visc, però no sé si en puc dir vida".