dijous, de juny 04, 2009

L'Escola Pública s'esdevé Escola Nacional

Acabo d'assistir, de manera privilegiada, a una conversa entre una professora i un ex-company de feina. Impagable. La professora treballa en un centre "no conflictiu". El Ex-company és un professor en excedència, que explicava que ara treballa més hores, guanya menys i només té un mes de vacances. La contra? Deia que ara ja no pateix la símdrome del "diumenge a la tarda". Aquest professor treballava mitja jornada i només feia classes de batxillerat, en un centre poc conflictiu. També parlaven de la degradació de l'ensenyament en els últims tres anys. El professor no pensa tornar, encara que guanyi menys, treballa més hores i tingui sols un mes de vacances.
Que bé que viuen els professors!

2 comentaris:

Criteri ha dit...

Ai les dones...
Ai que avui no "concordo" del tot... És òbvia la degradació de l'ensenyament, que és una feina delicada tractar bestioletes, etc, però tampoc són tantes hores lectives. I quan em diuen de que els mestres tenen moltes depressions, els hi dic que depriment i estressant és ser taxista, venedor, estar-se 8 hores davant una cadena de montatge, o camarer, en fi, quasi tot. O potser no, però dit amb tots els respectes pels mestres, és el que sembla.

Per cert, quntes de les depressions vénen per la mateixa relació interprofessoral? conflictes d'horaris, abusos o el que sigui.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Ay! Criteri! Quan criteri! Però compara amb fa uns anyets.... Aquesta és la qüestió!