diumenge, de novembre 15, 2009

Mirades al món, mirar sense veure

El dissabte, després del partit de futbol quasi preceptiu dels dissabtes dels nens, vaig anar a sentir la xerrada de l’Arcadi Oliveres que amb el títol “La crisi, tan certa en el Sud com en el Nord” s’inscrivia en les jornades de Cooperació anomenades “Mirades al món”. En la propaganda no posava qui organitzava l’acte que pretenia “conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de cooperar en l’actual conjuntura econòmica”. Sempre, certament, és millor mirar el món llunyà que el de la nostra quotidiana actualitat, perquè ens deixa més tranquils a tots plegats. Sobretot, deixa tranquils de consciència a qui, amb el seu dia a dia, col·laboren fer el món com és.
Ja se sap que amb l’edat un perd la capacitat de veure de prop, o pot perdre-la. No crec que sigui el cas del gran professor, gran persona i President de Justícia i Pau Arcadi Oliveres. No crec. No crec. És a dir, tampoc no ho sé, perquè el tema tractat en la xerrada és llunyà i l’Arcadi, per educació, bona fe o desconeixement no fa habitualment, no va fer, cap referència a la situació dels Ajuntaments, a les externalitzacions, a les decisions preses de manera dubtosament moral i dubtosament democràtica. No va fer cap referència, volem dir, a la forma de pensar que fa possible una bona part dels problemes del món. M’estranya. M’estranya perquè l’Arcadi sempre fa referència als valors socials i morals.
Jo sempre que vaig a un acte d’aquest tipus i sento parlar l’Arcadi em pregunto que faig jo per a millorar el món des de la meva vida quotidiana, però per la nodrida assistència a les seves xerrades em temo que molts que assisteixen i assenteixen formen més part del problema que de la solució. Molt més. Moltíssim més. Ells ho saben, i jo crec que l’Arcadi també i, aquesta deu ser la raó de parlar, en la propaganda de l’acte, de “conscienciar la ciutadania”, perquè nosaltres no estem per conscienciar-nos, nosaltres estem per a guanyar eleccions, per tenir feina, per servir-nos, per gestionar de manera arrogant, alo Felip V, “consiguiendo el efecto sin que se note el cuidado”, que vol dir “no perdent vots”. Hauria de fer, l’Arcadi referència directa a aquests fets? Referència directa als fets, no a les persones. Doncs jo crec que sí; així anem més lluny, més lluny de la compra del paquet de cafè de comerç just quan celebrem el Nadal. I aquesta és la meva crítica d’avui. Cal posar-se les ulleres de “mirar i veure” el petit i proper, tant o més que les de mirar la llunyania, per tal que les “Mirades del món” no s’esdevinguin “paraules des del limbo”

4 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Doncs no sé què dir. És una reflexió i me la pren com a tal. I com és una reflexió, en reflexionaré i no diré res. Potser tens raó, segur que sí, però tal vegada no o no en tot o no del tot. No ho sé, són paraules dites i pensaments engabiats en una pàgina web, per reflexionar i perquè tot continuï igual perquè es digui el que es digui, la gent farà el mateix. La gent ja sap A QUIN PARTIT VOTARÀ en les properes eleccions i poca cosa li farà canviar d'idea i difícilment canviaran d'equip de futbol o de banc o de caixa d'estalvis o de marca de oompreses. Oi? Tot ho tenim decidit i planejat des de fa molt temps, o tal vegada és que JA ENS HO HAN PLANEJAT PRÈVIAMENT i jo el que tinc ganes ara és de veure el partit del Barça i que no em compliquis massa la vida. Oi què és així?

Anònim ha dit...

EFectivament, Jordi, efectivament. Sense doctrinarismes, però amb consistència
Albert

Criteri ha dit...

Em sembla que el concepte que tenim de l'Oliveres és bastant paral.lel. Al principi em semblava un referent però em sembla que li falta quelcom, més o menys el que expliques

Anònim ha dit...

I mira que li tinc apreci. I és que a la xerrada estava en primera línia de foc l'alcalde: una oportunitat única per a fer justícia. Ara va per un altre.

ALbert