dissabte, de gener 23, 2010

De la immigració i la fama

Algunes conclusions sobre la immigració publicades en un comentari al blog de Brian (tan de pressa que hi havia algunes faltes):
1. Què passaria si als immigrants no tinguessin unes condicions de vida mínimament dignes? Recordem que això (com la desigualtat extrema a la que estem arribant) és el que va donar lloc a la invenció de l'Estat del Benestar. Si no gastem en la gent (immigrants estrangers, i immigrants catalans) haurem de gastar en presons, en policia, i, al capdavall, en rams de flors al cementiri.
2. Perquè no ens fixem en un fet tan simple com és que tothom té dret a la vida? Nosaltres hem col.laborat prou bé a crear unes condicions penoses en els seus països; encara que no ens agradi reconeixer-lo.
3. Què sentim quan una persona mor al carrer perquè ningú la vol atendre? Què passarà si no tenin cobertura de salut?
4. Si deixem que hi hagi gent sense servei sanitari estem obrint la possibilitat a acostumar-nos a que alguns tinguin serveis i altres no; no és el primer pas per "nordamericanitzar" la nostra salut? És el que ens interessa com a ciutadans? (si ens interessa, com deia Sánchez Dragó, como ciudadasnos)

Una resposta a Criteri:
Fa un temps que va preguntar la raó per la qual les vaques grosses no publiquen comentaris als blogs.
1. No ho necessiten, i, sovint, les vaques grosses només actuen per interès propi: no ho necessito, no publico comentaris. Així de simples (o era ximples?).
2. No pensen que pagi la pena aclari res. Ells són els que tenen raó i altres si volen aprende, que vagin al seu blog.
3. Si al teu blog, la teva coneixença, els pot proporcionar algun aventatge, els tens tot el dia enganxats.
4. D'Eugeni d'Ors n'hi va haver un, d'imbècils uns quanst més.
5. En els comentaris es fica la pota molt més del que convindria. Un exemple: la resposta que el senyor Ramon Alcoberro em dispensa sobre la Filosofia de l'Educació: "En quant [sic] a la filosofia de l’educació, la seva relació amb la filosofia és similar amb la relació que la música militar manté amb la música. En temes d’educació crec més en el professor que en la metodologia. Ja sé que és poc modern, però en 30 anys de fer classes he vist canviar metodologies tants cops que m’he tornat escèptic." Resposta al següent que vaig comentar: "Vas fer un comentari en un post sobre la Filosofia de l’Educació que va provocar algun comentari força desafortunat sobre la mateixa Filosofia. Ben explicada, sempre he trobat que als alumnes els interessa molt, però per a explicar-la bé cal tenir humilitat, molta humilitat, i coneixença." Jo parlo d'humilitat i ell de metodologia, això sí és música militar! La filosofia de l'educació és la música militar. Bravo! Ajudant la filosofia!

9 comentaris:

Quim ha dit...

Amb el punt dos es pot resumir tot. És més fàcil tractar l'efecte que la causa, sobretot quan la causa implica assumir una série de responsabilitats, i assumir responsabilitats ja sabem el que costa. salutacions

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Eugenis d'Ors, Salas i Martins, Ramons Alcoberros, déu meu que anem molt malament!!! Uns són els savis i els altres els coneguts per la gent que tenen poc de savis i fan més mal que bé.

Sala i Martin va explicar en un article al Facebook que el sistema de salut nord-americà és el millor, comparant-lo com quan vas a comprar al supermercat, dient que el que pot permetre's el luxe de comprar llagosta la compra i el que no pot compra pollastre. Deia, oi que no us agradaria que al supermercat tots haguessin de consumir els mateixos productes? o quelcom similar, doncs afegia que la salut havia de ser igual, si un es podia permetre el luxe de pagar un tractament car havia de poder fer-ho i que el que no pogués que pagués un de més barat. Per exemple que s'inventen un tractament per curar el càncer només amb una injecció que el que ho podia pagar ho pagués estava molt bé i que els que no ho podien pagar que es sotmetessin a la quimioteràpia O sigui, salut de primera i salut de segona, amb la conseqüent salut de tercera, i de quarta, etcètera que existeix a Estats Units, qui no pot pagar res es mor i prou. Això proposava el grandiós Sala i Martin per a Catalunya i centenars de persones li donaven la raó. Un d'ERC del meu poble li donava la raó i per argumentar-ho en contra em va dir 'tonto'. Té collons la cosa. Ara surt un alcalde a Vic volent-se carregar el poc que queda d'Estat del Benestar i un jove 'amic' de Facebook de CiU, m'envia una invitació a un grup que recolza les idees de l'alcalde. Sort que arran d'això han sortit un munt de grups a Facebook en contra. I és el que té de bo Facebbok que sempre les campanyes que s'hi fan acabant fent molta força social, afortunadament són més encara 'dels bons' que 'dels dolents' però amb aquestes il·lustrats als que concedeixen càtedres i entrevistes a TV correm perill si no ens mobilitzem. Sort encara que hi ha mitjans com Facebook que han mobilitzat un munt de gent i mobilitzant en causes justes

Criteri ha dit...

Això de Vic ha estat una qüestió polític donada la situació d'allà, ja que a part extremistes la qüestió del padró era clara.
Sembla que en Ralco tot li que soni a Educació, Pedagogia o el que sigui d'aquests camps li rebota o fins i tot
salta. No és aix´Evo?

Evocacions ha dit...

HOme, Quim, no t'has mullat per la filosofia? Benvingut, però.
Jordi, quant de temps. AL final em convenceràs per fer-me el facebook. Amb el que expliques ja es veu que el nivell moral va baixant, i baixant i baixant. Perquè, al capdavall, del que es tracta és de moral (o ètica, que no diferencio. El Sala MArtín és un personatge.....
Home, Criteri, clar que sento. EL RA parla moltíssim d'educació i certament el seu nivell de filosofia no és gaire bo, malgrat el que ell pensi. LA seva fama brilla més que el seu coneixement. Anar contra la pedagogia és una tècnica dels ignorants que sovint volen referir-se a la didàctica i es refereixen a la pedagogia. JA en farem un post més endavant. M'he fixat que quan diu quelcom que sap que no és correcte, ràpidament respon, de mala manera, i publicar un post nou. Fixa-t'hi. Bona lliçó de democràcia! I de filosofia, que és amor al coenixement, i no a un mateix.

Noctas ha dit...

Respecte la immigració, es posa de manifest que si tu no menges, a mi m'és igual si jo sí que menjo. Cosa natural perquè no sóm més que micos. Respecte els comentaris ja vaig dir el que pensava. Hi ha en certes pseudobèsties un complex de superioritat massa alt. Si fossin llegits -Sostres- d'acord, però la majoria els llegeixen quatre gats -Vila, Bierge i d'altres-. Per cert la crisi a Espanya està molto malo segons diuen els economistes...estic una mica cagat! saludus

Isabel Laso ha dit...

Gracies pel teu comentari i per la teva suggerència!

Brian ha dit...

Des de un punt de vista global el tema es molt complex. Tant, que gaire ens porta a la melancolia. (Algun dia intentaré una reflexió sobre la condició humana).

Baixant, però, a la realitat més propera -i per propera entenc a escala europea- penso que no tot està perdut. Si ens comparem amb Amèrica (del Nord) fins i tot ens podem sentir orgullosos del model europeu, que cal defensar amb ungles i dens davant de Salas-Martins i demés fauna salvatge.

Digueu-me ingenu, però no vull perdre del tot l'esperança en l'Obama. La gent amb el cap més centrat -i no només l'esquerra- tant d'Europa com d'Amèrica, sap, ni que sigui per instint egoista de supervivència, que el mon desenvolupat només podrà seguir gaudint del seu estatus privilegiat si es capaç de llimar els desnivells abismals respecte de la resta del mon. Ja no estem parlant només de països pobres, estem parlant de estats fallits, en descomposició. Perquè quan aquesta massa es posi en moviment de forma massiva, valgui la redundància, no l'aturarem amb murs de formigó ni amb filats punxeguts. I es podria fer el mateix raonament a escales cada cop més petita: Europa Occidental vs Oriental, nord vs sud, etcètera, fins arribar a Sant Gervasi vs El Raval.

Evocacions ha dit...

Noctas, arribe ja desganat (això sí, havent fet pipi) Però tu ets una vaca sagrada. Isabel, quin deliri la teva visita; escriu més sovint, que paga la pena. Brian, em pregunto a què et dediques, t'han encertat com ets.

jose ha dit...

De Profe a Profe Evo, estoy de acuerdo contigo en eso de que la auténtica metodología es la que uno asume con la práctica y el paso del tiempo. Tantas ideas peregrinas he visto desde el año 1978 cuando comence a enseñar que casi se podrían contar mejor por las imbecilidades acumuladas que por otra cosa. Pero bueno, ya sabes que luego vienen los astros que núnca han pisado un aula y nos quieren decir como tenemos que hacerlo. Profetas del cambio cambiante, son los mejores chaqueteros bajo la faz de la tierra. Los que quieren modelar mentes para usao de políticos.

En fin para que segir, cuantos destrozos no habrán hecho los rosasensatianos en el mundo escolar. Atractivo método pero de horrendos resultados.