dissabte, de gener 16, 2010

Ordenar o no ordenar?

Llegeixo, en un article que la meva dona va enviar-me per correu, que, segons un sondeig de la Universitat de Columbia, la gent que afirma mantenir l’escriptori “molt net” acaba dedicant un 36% més de temps per trobar els documents que busca respecte aquelles persones que el deixen “bastant desordenat”. Les enquestes d’opinió no solen ser massa fiables, ja ho sabem; ben mirat, resulta ser tot el contrari, en són ben poc de fiables, però consolen a qui vol consolar-se.

La veritat és que aquest article m’ha anat molt bé (o molt malament, és qüestió de perspectives) perquè tot just em preparava per a ordenar-lo una mica. M’he estalviat un 36 per cent del temps que no tenia.
També he descobert que sóc d’esquerres, ja que, segons l’article, si fos de dretes el tindria molt més ordenat. Com el tenia vosaltes?

9 comentaris:

jose ha dit...

Evo, haces cada disquisición asaz elucubrante. Y el que no lo tiene del todo desordenadi y casi ordenado, que será?. Te dejas influir por los vividores de la Psicología Emocional, una patraña como la copa de un pino. Es decir, coges unas cuantas ideas de sentido común, las mezclas, las bates, las ordenas a tu gusto y en el orden interesado, y oh voila, tienes un libro para ganrte la vida con el temor y la ignorancia de los demás.

Aún no me has explicado el significado de emblema, es la ballena de Jonás, es una pajarita de letras engullida por un animalote brusco y arisco.?

Efrem ha dit...

I què passa amb els que no tenim escriptori? Jo escric a qualsevol lloc on em vénen les idees, i llegeixo al tren i a la biblioteca.

Criteri ha dit...

Jo, com a col.leccionista tinc necessitat de ser ordenat amb els papers i materials. Però per un amb pocs papers la teoria aquesta és certa: es veu clar amb la manera que tinc de guardar els claus i cargols p.e. : costa menys si els tens a una pila que no amb 15 calaixets. Amb les eines també, val més totes apilades que penjades pijament.

Evocacions ha dit...

Jose,te debo dinero? Lo digo por el encono. Ya sé que lo de batir ideas no debe ir por mí; recuerda que ha eso se le llama pensar, no?
El emblema, lo expliqué en un post.. Se trata del cuento de ANdersen, EL soldadito de PLomo y es un punto de libro que mi hijo presentó a un concurso.
Efrem, quina sort que tens de poder llegir en tants llocs. Però, on deixes els llibres, els apunts, les carpetes?
Criteri, col.lecionista no deu se vàlid, perquè coleccionar implica ordre; és per tot lo altre.
EN tot cas, recordeu que moltes vegades entrem a cases on tot és net i polit; ordenat al màxim, sense res fora de lloc; passada una estona, et preguntes, on són els llibres?

Brian ha dit...

Es pot ser ordenat o desordenat... si la cosa funciona, que diria l'Allen. Vull dir que, qui es endreçat de mena, segur que tot ho troba de seguida, però el pitjor que podem fer els que no en som es, un bon dia, endreçar-ho tot. Ho he provat alguna vegada i les conseqüències han estat fatals: he passat una bona temporada sense trobar res. Fins que, poc a poc, el desordre natural ha anat tornant cada cosa al seu lloc.

jose ha dit...

Hombre Evo, tranqui, yo no sabía el origen hermeneutico del icono de marras y tenia una curiosidad que cada dia avanzaba mas y mas. Ahora ya está. Se puede decir que tu niño tiene una visión tipo "visionario2, al estilo de los grandes pitonisos de la antiguedad. Porqué el emblema es muy sugestivo, si lo será, que a mi me recordó a jonás y la ballena.

Yo prefiero un "orden Desordenado", es decir, yo sé donde está cada cosa, açun cuando la edad te va jugando malas pasadas. Pero es la única forma de encontrar algo, demasiado orden mata la iniciativa, la frescura del mensaje, la viveza de la aventura cuando tienes que encontrar akgo es impagable. Y dices a la Arquímedes "Eureka", lo encontré.

No me debes nada, que yo sepa, a lo mejor si tu lo sabes mejor, pues paga.

Anònim ha dit...

Gran pel.lícula la d'Allen, eh Brian?
US la recomano

Evocacions

Efrem ha dit...

Els apunts en calaixos, els llibres i la carpeta a terra, en algun prestatge, o a la tauleta de nit.

La meva tàctica per endreçar és la més salvatge: no guardar cap cosa que no sigui vitalment imprescindible. I de moment, cada any que passa necessito menys coses per viure.

Óscar ha dit...

Que bueno, ya me lo sugería la intuición XDD
Es algo que siempre le decía a mi madre cuando me acosaba con lo de ordena esos papeles.
“Una mesa vacía es propia de una mente sin ideas”.
Lo que no le decía es que (dentro de mi aparente desorden) era un obsesivo del orden.