dimarts, de gener 19, 2010

El Sostre Salvador i els farsants

Com ja sabeu, estic llegint el llibre de Kolakowski. En un moment, ens explica el filòsof polac que ja no queden darwinistes socials. Òbviament, l'article és anterior a la instauració oficial (anys 80, Reagan i la Dama de Hierro) del malament anomenat neoliberalisme nordamericà. Dic "malament dit" perquè si certament és neo no és verament liberalisme; és pur salvatgisme, pura paròdia, i, si em calento, jo diria que és pura merda. Perquè el liberalisme incloïa en la seva pràctica la ètica com a clau de volta de l'economia, malgrat alguns que es pensen intel.lectuals no ho hagin sabut veure, mentre que el neoliberalisme és el regne darwinià i purament i exclusivament planeta de l'economia. Calvo, calvets i calvis defensen un i l'altre, darwinisme i neoliberalisme, defensa que, en el cos a cos darwinià i salvatge, només podrien defensar un parell de segons, just el temps en què qualsevol practicant neodarwinià els donés una bofetada ben donada que és el que es mereixen. Ben mirat, aquestes actituds ratllen amb el delicte intel.lectual. Mirant-ho bé, però, la bofetada donada a aquests personatges encara foren un elogi.
Fàstic ens provoca aquest sostre del món que no té res de salvador. SS és l'acrònim: encertat acrònim, perquè un s'acaba esdevenint allò que materialment l'identifica. No és l'únic pallasso del circ, potser tampoc el més greu. Dilluns, en el fragor de la batalla, un alumne em confessava unes paraules d'el cònsul de Haití en São Paulo, George Samuel Antoine, "sin saber que los micrófonos estaban abiertos, comentó antes de una entrevista periodística que el terremoto "está siendo bueno" para su país porque gracias a él "somos más conocidos". El diplomático achacó los males que afligen a su país a que "todo lugar donde hay africanos está jodido"." Acabeu de llegir. Sí així és el món, em vull baixar; però no em baixaré perquè, per sort el món és més civilitzat, com els meus alumnes em desmostren dia rera dia; com vosaltrtes mateixos em demostreu.

11 comentaris:

Efrem ha dit...

El problemàs arriba quan als pallassos se'ls pren seriosament, i la culpa no és pas seva, si no del pobre desgraciat que se'l pren seriosament i aplica antiarguments a la seva vida com si fossin arguments. I si és un país sencer, votant-lo... Aquí en tenim el resultat.

A mi en Sostres m'encanta, perquè em fa divertir molt, em fa riure; sempre em sorprèn amb alguna sostrada, aquest és per a mi el seu mèrit, que no és poc, de fet és l'únic "viu" a qui li dono. El problema sería fer-lo polític, la desgràcia no ve -al meu parer- quan hom reconeix la genialitat de l'acudit, sinó quan se'l pren seriosament.

Borjas el 1 ha dit...

Las payasadas hacen reir, pero los payasos no pueden dirigir el mundo, porque la vida es demasiado seria para ser dirigida por un payaso, en este caso, por un payaso extremo. Pero cuidado con la influencia de estos hiperpaayasos, suelen ser portadores de alguna risotada que puede acabar en algo máa serio. A hitler lo llamaban ese cabo que dice payasadas. Así acabó luego la cosita.

Noctas ha dit...

A mi em sembla que les parauels no són tan perilloses com aquells encegats que les segueixen sense cap mena de criteri. En lo referent a Haití malauradament no crec que sigui l'únic que ho pensi. Ara bé, em, quedo amb el toc optinmista final del teu article., I tan que hi ha esperança! saludus

Brian ha dit...

Alerta a prendre's els pallassos en broma, recordeu el número de la mona jueva a Cabaret

I parlant de cine, l'altre dies deis que t'havia agradat "Si la cosa funciona" de Woody Allen. Doncs si et va agradar el personatge que encarna el Larry David, als USA te una serie de gran èxit que es diu "Curb your enthusiasm". Son episodis de 30m que es poden descarregar amb l'aMule (uns 230MB cada un). Son en anglès, es clar, però hi ha trossos que fins i tot amb poc anglès et fas un fart de riure.

Borjas el 1 ha dit...

Evo, chico, como se pone en el lateral, explícamelo hombre.

Borjas el 1 ha dit...

Me gusta el artículo que has escrito, muy buena la moraleja inexplicita del politiquillo de turno, en fin, de todo hay en la viña del señor. Yo pienso como tu, pero claro, no se puede uno bajar del tranvia en marcha porque te la pegas, yo lo hice cuando era joven y se me rompió el impermeable cuando iba al cine y quise bajarme para no tener que andar 300 metros para trás.

Evocacions ha dit...

Jose. En forma edición te vas a formato. Te pones sobre el widget y lo arrastras a la barra lateral; lo vas poniendo hasta que quede en el lugar que quieras que salga (debajo del perfil, del archivo de post...).

Evocacions ha dit...

Efrem, a mi també em fa riure, però em sembla un home de plàstic (ni vidre ni dinamita). I Noctas té, com tot sovint, tota la raó. Són més perillosos sempre els seguidors. Brian se'ns ha aparegut com Moisés al desert, ens porta pa i peix, és a dir, la mona de Cabaret i la série nordamericana que no conec.

Criteri ha dit...

Bona informació, sobre la d'aquest consul per saber com les gasten els mandamases.
No seré jo qui deensi el liberalisme però el SS es manifesta ell mateix reaccionari. Malgrat tot el llegeixo per saber com van les coses i a vegades em fa riure. Ara bé el perd la seva megalomania.

Filosòfica Ment ha dit...

Benvolgut Albert, la veritat es que és un concepte que jo tampoc acabo d'entendre i l'única cosa que he trobat es aquesta:

http://salamelik.blogspot.com/2010/01/dente-per-dente-cittadino.html

El Sartori no l'ha fet servir més.

gràcies pel comentari, i salut a la filosofia!!!!!!!

Anònim ha dit...

Brian, tienes que reirte un poco de todo, y llorar por menos cosas. Lo trascendente rima también con ambivalente y no con tiranamente necesariamente. Todo quedará en aguas de borrajas.