Seguint ordenant papers em trobo amb aquesta petita joia que, en algunes ocasions, he ensenyat als meus alumnes quan parlava del neoliberalisme. Front a la postmodernitat i la injustícia, tradició. Es queden astorats. Defensar la tradició com una forma de resistència a la injustícia que ens porta el neoliberalisme? I aleshores explico un parell d'anècdotes i cito, per omplir-me de respecte i serietat acadèmica, Zygmunt Bauman: Treball, consumisme i nous pobres. Noteu el desconcert, que he posat en cursiva. La nota és de fa uns anys. I és que em costa tant llençar papers....
Dia de la truita
Benvolguts pares i mares:
Us comuniquem que elk proper dijous dia 3 de febrer celebrarem per la tarda el dia de la truita, seguint la traidicó popular de l’inici del Carnestoltes.
Els nens i nenes hauran de portar un berenar i per tal, us fem els següents suggeriments: entrepà de truita, entrepà de botifarra d’ou, entrepà variat.... o coca de llardons.
Els nens i nenes del Cicle Inicial berenarem junts fent diferents activitats col.lectives.
Atentament: L’equip de mestres de Cicle Inicial
Dia de la truita
Benvolguts pares i mares:
Us comuniquem que elk proper dijous dia 3 de febrer celebrarem per la tarda el dia de la truita, seguint la traidicó popular de l’inici del Carnestoltes.
Els nens i nenes hauran de portar un berenar i per tal, us fem els següents suggeriments: entrepà de truita, entrepà de botifarra d’ou, entrepà variat.... o coca de llardons.
Els nens i nenes del Cicle Inicial berenarem junts fent diferents activitats col.lectives.
Atentament: L’equip de mestres de Cicle Inicial
Entrades
6 comentaris:
Una presa de consciència per a la defensa dels trets culturals propis de cada lloc, ben feta, podria ser una bona manera de corregir una certa direcció -la homogeneitzadora- del capitalisme, perquè "eliminar-lo" ni ho farem, ni n'estem gaire convençuts de voler-ho fer...
Si la tradició perviu és que cal mantenir-le, allò que ha arribat a ser "clàssic" ho és per alguna cosa.També com a lligam i cohessió.
Hay tradiciones buenas, malas y regulares, las hay religiosas, políticas, sociales, costumbristas, personalistas. Hay tradiciones bufas, serias, de animaladas, de bestialidades, de penurias morales, las tradiciones nos sumergen en las miasmas de los tenebroso. En fin la Santa Tradición acude a los interiores del baile de máscaras cual Venecia en carnaval añorando un Casanona que núnca llegará, y si lo hace, es desdentado, cubierto de llagas y con la sífilis atacando su cuerpo.
El truc estava en allò de "o entrepà vaiat". Si hi ha una tradició, i la celebrem, la celebrem com és, no de qualsevol manera. Hi ha vida més enll¡à de4 l'economia i de les polítiques de mort (anomenet-les així)
Així, Evocacions, apart de mestre ets homosexual? De debò et diuen cuínetes? -ho he llegit a Cal Criteri-. Per qué t'ho diuen, d'on vé la cosa?. Expliquem'ho, sisplau.
FOra més interessant que ens expliquessis tu com vas fer-te geperut, no? D'agenollar-te?
Publica un comentari a l'entrada