divendres, de febrer 12, 2010

Fi de partida, fi de trajecte.

Aquest és l'últim any  que impartiré la Sociologia, per qüestions burocràtiques. La Història passa a ser optativa i no sé què passarà, perquè passo de demanar res a ningú. Habitualment no dic el que diré, perquè no ho sento, però ara, donades les circumstàncies.... Les meves classes han tingut sempre una bona valoració, fins i tot, utilitzant com utilitzen uns criteris que no en van gens bé, en surto molt ben parat, massa ben parat, tenint present que puc dedicar un temps ínfim a preparar les classes (i en tinc constància documental que no vull publicar). Dilluns comença el final, les meves últimes classes. Unes classes dures, treballades, matineres. Unes classes que ja sento que en manquen. He rebut fa uns dies alguns missatges. Reprodueixo un:
"Benvolgut Albert,
tot i que no ens coneixem sinó de vista pels passadissos de la casa, t'escric per demanar-te una coseta.
Sóc una estudiant de tercer que tanmateix desitjaria matricular algunes matèries de quart. El cas és que en època de matriculacions, el teu grup d'Història de l'Educació a Catalunya, ja es trobava tancat...Sé q hi ha places a l'altre,ara bé, jo sóc alumne de tardes i malauradament no he pogut cursar amb tu sociologia. Parlant en plata, m'agradaria molt poder fer aquesta assignatura amb tu per conéixer la teva docència. Així doncs, aquí va...hi hauria alguna possibilitat que obrissis el teu grup aquest proper semestre per tal de poder-m'hi matricular? No em faré pesada, però el cert és que m'encantaria que existís aquesta possibilitat. Moltíssimes gràcies i molt bona entrada d'any."
No sé si l'any vinent continuaré amb altres matèries, perquè sóc un esperit lliure, una persona que valora la feina ben feta i no estic disposat a fer qualsevol cosa. El meu treball es desenvolupa d'amagat, imitant matuserament l'anonimat de Salinger, salvant les distàncies, clar. La meva obra sóc jo. Per d'altres, el seu jo és la seva desgràcia i la seva obra unba excusa.

4 comentaris:

Noctas ha dit...

Genial...m'ha encantat! saludus.

Efrem ha dit...

Si el curs s'omple, segurament no és la matèria si no el professor. I si les classes agraden és perquè a ell també li agraden, i si a un professor li agrada donar classes i als alumnes també, el millor és (sens dubte) que segueixi!

He tingut dos professors a Filosofia que omplen classes (Gonçal Mayos i Santiago Lopez Petit) i tots dos ho fan tan bé perquè se'ls hi veu que els hi encanta, rebossen llum als ulls quan parlen dels seus temes i això d'alguna manera es transmet. Hi ha a més certa originalitat. Si omples classes, t'animaria a que seguíssis si pots, perquè és una llàstima (i un luxe que tots plegats no ens podem permetre) perdre aquesta mena de classes :/

Maspons ha dit...

No siguis modest, la teva obra ets tu i tot el que fas per la gent.

Anònim ha dit...

Aquest és el problema d'aquest text: és pot pensar que faig bé la feina,però al capdavall l'única encert és presentar-me humilment, dialogar, explicar el que sé intentant ser útil. Jo penso que sovint m'aprofito de la poca dedicació de molts. No m'agrada, en aquest sentit, sortir de l'anonimat més del compte. ALtres es tornen bojos per la tele, la ràdio, que els facin entrevistes. Jo no. TAmpoc no les mereixo.
Evocacions