Recerques sense interès?

Cada any s’atorguen els premis Innobel (Ig Nobel), és a dir el contrari dels premis Nobel. Es tracta d’investigacions que inicialment provoquen la mofa però que després fan pensar i incentiven la imaginació i l’interès per la ciència (malgrat en alguns casos sembli no ser gaire evident). Son investigacions, tot i no semblar-ho, serioses, però que d’entrada se situen en el terreny on un hom espera trobar Woody Allen. Jo aniria amb cura perquè, com explico de la sociologia, les seves “veritats” o són molt evidents o molt poc evidents (i en aquest segon cas, resulta difícil d’investigar perquè tothom donar per fet que un fet és com és, i ja està. Més endavant posarem l’exemple de les abelles relatat per Bauman).

Nutrició:
2007: Brian Wansink, de la Universitat de Cornell, per estudiar la gana de les persones, al donar-lis un plat de sopa sense fons, és a dir, que el contingut no s’acaba mai (això és un restaurant i no el Bulli).
2008: Massimiliano Zampini, de la Universitat de Trento, Itàlia, i Charles Spence, de la Universitat d’Oxford, Regne Unit, per modificar electrònicament el so d’una patata Xip amb l’objectiu que la persona que la mastega pensés que era més cruixent i fresca del que era realment (quina por que fa aquesta. Així prepararia el dinar de tot l'any sense que es notés).

Pau:

2007: Laboratori de la Força Aèria Patterson Wright, a Dayton (Ohio), que contemplà la possibilitat de fabricar una ‘bomba gay’ per tal de provocar l’homosexualitat a l’enemic i així poder minorar la moral i la disciplina de las tropes (amb la possibilitat de que t’exploti a sobre. I no han provat que a més a més se't possi un minishort i se't facin uns reflexos als cabells?)

2008: Al Comitè Federal Suís d’ètica sobre Biotecnologia No Humana i als ciutadans de Suïssa per adoptar el principi legal de que las plantes tenen dignitat (que s'enterin d'una vegada els criminals dels vegetarians. NO a la pena de mort vegetal!)

Arqueologia:

2008: Astolfo Gomes de Mello Araujo i Jose Carlos Marcelino, de la Universitat de São Paulo, Brasil, por mesurar com durant el curs de la història, o els continguts d’una excavació arqueològica concreta, poden ser regirats per les accions d’un armadillo (que molts arqueòlegs segur que no l’havien pensat! Segur que el glamurós pensaria que ha estat l’alienació!)

Biologia:
2007: La holandesa Johanna van Bronswijk per realitzar un cens dels àcars, aranyes, crustàcis, bactèries, algues i fongs que resideixen en ells llits d’éssers humans (sense anar més lluny, ahir vaig trobar-me un elefant que no em deixava dormir. La meva dona va dir: “apa, carinyo, fes-lo fora tu... Això em passa per posar-me calçotets de Tarzán).

2008: Marie-Christine Cadiergues, Christel Joubert y Michel Franc, de l’Escola Veterinària Nacional de Tolouse, França, per descobrir que les puces que viuen en un gos poden saltar més alt que les que viuen en un gat (suposo que excepte les que viuen en un gos salsitxa! En aquestes investigacions els francesos són els primers!)

Medicina:

2007: Brian Witcombe i Dan Meyer per una anàlisis dels efectes secundaris d’introduir-se espases per la gola. La conclusió és que provocaven irritacions, i algun que altre tall (per mala sort, clar. Suposo que la próxima investigació que encetaran serà veure que passa quan t’afaites amb una serra mecànica)

2008: Dan Ariely, de la Universitat Duke, EEUU, per demostrar que medicaments falsos i cars sn máés efectius que medicaments falsos i barats (vaja, com deia el meu pare: lo barat és car)

Ciència cognitiva:

Toshiyuki Nakagaki, de la Universitat de Hokkaido, Hiroyasu Yamada, de Nagoya, Ryo Kobayashi, de la Universitat de Hiroshima, Atsushi Tero, de Presto JST, Akio Ishiguro, de la Universitat de Tohoku, Japó, i Ágotá Tóth, de la Universitat de Szeged, Hungría, por descobrir que les floridures de la llaca poder resoldre trencaclosques (sense anar més lluny, he posat un bocí de pa al costat d’un trencaclosques de 1500 peces i ja porta fet la meitat, el tio, i això que el pa era congelat!).

Economia:

2007: Kuo Cheng Hsieh, que patentà un dispositiu que llença una xarxa per capturar atracadors de bancs (per això hi ha crisi, perquè ningú no l’ha cridat a posar-se mans a l’obra)

2008: Geoffrey Miller, Joshua Tyber i Brent Jordan, de la Universitat de Nuevo Mexico, EEUU, per descobrir que el cicle ovulatori afecta els guanys en propines de les ballarines eròtiques (i és que els diners tenen ulls! i ja saben on van, ja!)

Fisica

2007: L. Mahadevan, de la Universidad de Harvard, i Enrique Cerda Villablanca, de la Universitat de Santiago, Xile, pel seu estudi sobre com s’arruguen els llençols (que d'arrugar en sabem tots, ara falta que facin un altre a veure com es planxen sols)
2008: Dorian Raymer, de la Iniciativa de Observatorios de Océanos de la Institución Scripps de Oceanografía, EEUU, y Douglas Smith, de la Universidad de California, San Diego, EEUU, per demostrar matemàticament que una pila de cordes i cabells s'acaben fent un nus, de forma inevitable (que li preguntin sinó ala tele: la que té liada per darrera dela pantalla, la tia!)

Química:

2007: La japonesa Mayu Yamamoto pel mètode d’extreure essència de vainilla dels excrements de la vaca (ara, la vaca és de família bé, això sí; potser també pixa colònia).

2008: Sheree Umpierre, de la Universitat de Puerto Rico, Joseph A. Hill, dels Centres de Fertilitat de Nueva Inglaterra, EEUU, i Deborah Anderson, de la Escola Universitària de Medicina de Boston i l’Escola Mèdica de Harvard, EEUU, per descobrir que la Coca-Cola és un efectiu espermicida, i a C.Y. Hong, de la Universitat Mèdica de Taipei, Taiwan, C.C. Shieh, P. Wu y B.N. Chiang, de Taiwan, per descobrir que no ho és (i el que dubte, es porta algun premi? A veure si en la propera edició del Catecisme de l'Església prohibeixen porta la Coca-Cola al llit)

Literatura anglesa:

2007: Glenda Browne, d’Australia, pel seu estudi de la paraula ‘the’ (es tradueix, segons els casos, per ‘el’, ‘la’, ‘els’ i ‘les’) i els problemes que causa la seva indexació (que tothom estava preocupat dient "a veure si el the no es pot traduir com cal per culpa de la crisi Quina merda de democràcia?).

2008: David Sims, de l’Escola de Casos de Negocis, Londres, Regne Unit, pel seu estudi “Tu, bastard: Una exploració narrativa sobre l’experiència de la Indignació dintre de les Organitzacions” (no me l'imagino llegint el títol davant del Tribunal. SI ho fas nano, mira cap al costat, no sigui que algú s'ofengui).