diumenge, de març 07, 2010

Dignitat

Per molts esforços que fem no podem transformar la dignitat en fama, ni la fama en dignitat.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

5 comentaris:

Borjas el 1 ha dit...

Ejemplar palabra que gustaría darle el nombre de su pensador. La dignidad está por encima de las prebendas que ocasiona el poder y el dinero. Una vez leí, que una joven llevaba los excrementos de su cabaña con tal dignidad que parecía que transportaba un magnífico tesoro, tal era el porte y la gracia y la asunción de su tarea. No es digno quién quiere serlo y que lo alaben, si no el que lo es por la naturaleza de su valia humana y personal.

7 de març del 2010, a les 23:18
Alfredo ha dit...

¿Quién es esa "perla" del Borjas"? Madre mía... ¡qué parida soltó el pajarraco!: una joven llevaba los excrementos de su cabaña con tal dignidad que parecía que transportaba un magnífico tesoro, tal era el porte y la gracia y la asunción de su tarea". Ufff. ¡qué asco!

8 de març del 2010, a les 9:34
Borjas el 1 ha dit...

La obra es de Neruda, "Confieso que he vivido", decididamente inculto Alfredo, se nota que no sabes ni puedes vivir sin menospreciar a los demás. Metete con tu PUTA MADRE HIJO DE UNA CERDA.

8 de març del 2010, a les 14:18
Anònim ha dit...

Fa X temps que estic interessada per aquest blog i altres similars...
Les reflexions en veu alta.., l’autenticitat de les idees i de les opinions, la intel•ligència i l’elegància d’expressió...., tot això i moltes d’altres em van impressionar..
és la primera vagada que m’atreveixo a escriure ,i no per opinar,sinó per manifestar la dignitat d’aquestes reflexions i de les persones que ens les transmeten i que volen compartir-les amb tots nosaltres...
Així que ànim i a continuar.., malgrat que hi hagin persones incultes com tal ...

Gràcies a evocacions per aquest blog, gràcies per la llibertat d’opinió i d’expressió...

8 de març del 2010, a les 21:07
Evocacions ha dit...

Anònima, gràcies pel teu encoratjador comentari. Em fa una mica de vergonya, la veritat, però també m'afalaga després de veure que hi ha gent que només escriu per atacar personalment a altres. Borjas, per exemple, és un bon paio que diu el que pensa, una mica jugant, si voleu, però no sol insultar mai ningú. A alguns i algunes els cau malament i només escriuent per a ficar-se amb ell, que si tal que si qual, com si la resta fossim perfectes. No m'agrada aquell estil. PEr això el teu missatge m'ha resultat força complaent. No sé per què escric al blog; possiblement per la insistència del Jordi i possiblement perquè tinc molt poc temps i algunes coses a explicar. Me adonat que sovint oblido idees que havia tingut. AL final tindré un arxiu que treuré a les meves classes per tal de reflexionar tots plegats. Serà per això. Gràcies pel teu comewntari en el dia de la Dona treballadora.

9 de març del 2010, a les 9:08

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)