diumenge, de març 21, 2010

És revolucionari (1)

Escoltar
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

10 comentaris:

Borjas el 1 ha dit...

Que quieres marcar o tratar como revolucionario?, si no me das una pista no lo sabré.

21 de març del 2010, a les 22:38
Criteri ha dit...

Estàs en bona vena aforística. Entre parlar i escoltar presumeixo de ser un bon escoltador.

21 de març del 2010, a les 22:45
Efrem ha dit...

Abans de voler "intervenir" és intel·ligent assabentar-se del que hi ha, sense adonar-se del que hi ha difícilment es canviarà

Qui escolta, com un escolta, veu on va el seu objecte, el segueix, i, justament en el moment clau sabrà intervenir millor que ningú

Al Banquet, Sòcrates parla un cop ha escoltat ja tots els discursos dels allà presents (amb la seva modèstia (que fa una mica de ràbia(sigui dit de passada)))

Malgrat tot, les revolucions es fan actuant més que escoltant, el que sí que a mi em sembla, és que el bon revolucionàri, el que té més perspectives d'èxit abans d'actuar escolta

Fer que una pila de nanos t'escoltin, i sobretot i encara més, que aprenguin a escoltar... Això sí que és revolucionàri!

21 de març del 2010, a les 23:26
Efrem ha dit...

I ben mirat, escoltar-los a ells... Això encara seria més revolucionàri

21 de març del 2010, a les 23:27
Brian ha dit...

Si per "revolucionari" entenem el que es innovador o trencador, d'acord, escoltar es revolucionari. Alerta, però, a quedar-nos en les paraules. L'altre dia et va semblar terriblement vergonyós el programa del Cuní. ¿Estàs segur de que vas saber escoltar? (No el Cuní, que sí que es un dogmàtic, sinó els 4 convidats de la tertúlia)

22 de març del 2010, a les 0:11
Anònim ha dit...

Escolar és revolucionari, sempre i quan va acompanyat amb un bon criteri....
Escolar amb criteri incita a reflexionar,..........i revolucionar per evolucionar....

Reflexió personal.

22 de març del 2010, a les 0:46
Noctas ha dit...

I encara més ho és escoltar-se a un mateix:)

22 de març del 2010, a les 12:52
Borjas el 1 ha dit...

Muchas veces solo escuchamos a los que queremos escuchar y no a los que nos cantan las verdades del barquero. El silencio es revolucionario porqué en el no hay nadie al que le podamos llevar la contraria y asegurarnos esa pequeña cantidad de egomania necesaria para según que psiques ávidas de tener en cada momento su dosis de autoseguridad personal.

Ante la verdad del silencio pocos pueden concentrarse.

22 de març del 2010, a les 13:35
Anònim ha dit...

perdoneu, volia dir escoltar i no escolar...,relacionava en tot moment l'escolta amb l'escola...

23 de març del 2010, a les 0:02
Evocacions ha dit...

Ja m'ho sembla criteri que ets dels que escolta. Sï EFrem, les revolucions es fan actuant, però escoltar és una acció i com bé dius qui vol portar a bon terme.... ha d'haver escoltat. BRian, entenc revolucionari com allò que fa molt poc la gent, en aquesta proposta, almenys. EL programa del Cuní el miraré una altra, amb calma, i veuràs. Té un odi visceral (i per tant poc raonable) als sindicats. De fet, amb ell treballa una noia rosa que "crec" que un dia va proposar la desaparició; la mateixa proposta que fan els neo neo neocon. ANònim, o anònima, ja s'entenia el que volies dir. Saps que avui costa molt que els alumnes escoltin. COm diu el NOctas, cal no oblidar escolatr-se, però sense passar-se. Borjas, efectivament, hi ha qui només escolta allò que vol, que és, NOctas, una manera perversa d'escoltar-se un mateix.

23 de març del 2010, a les 7:10

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)